L'ética en la recerca biomèdica: funció del CEIm

CEIm és l’acrònim de Comitè ètic d’investigació en medicaments. Després de les atrocitats que en nom de la medicina es van fer a la primera meitat del segle passat als camps de concentració nazis però també en hospitals dels Estats Units d’Amèrica, l’any 1964 la comunitat mèdica internacional va acordar en consens uns principis mínims d’ètica de la recerca biomèdica en un document, ara ja famós, que es coneix com la Declaració de Hèlsinki.

En síntesi, la Declaració de Hèlsinki se centra en tres principis. El primer diu que la recerca amb persones s’ha de fer seguint els principis de no fer mal i fer el bé o, dit d’una altra manera, que el benefici d’un estudi de recerca amb persones sigui sempre superior al perjudici que pot causar. En segon lloc diu que la recerca mèdica amb persones s’ha de fer garantint la protecció de la dignitat, l’autonomia, la privacitat i assegurant la confidencialitat de les persones involucrades. Finalment diu que per fer recerca amb persones hem d’obtenir el seu consentiment després d’explicar-los bé en què consisteix l’estudi en el qual els volem implicar.

La funció dels CEIms és vetllar perquè la recerca biomèdica amb persones es faci seguint aquests principis i lleis relacionades. Els membres que componen els CEIm representen a la societat civil, als juristes i als professionals de la salut. La normativa que regula la composició d’aquests comitès contempla que per l’avaluació de cada estudi que es fa amb persones hi hagi una diversitat d’experts que valorin que els principis ètics de la Declaració de Hèlsinki, i si escau legislació concreta, s’acompleixin.

A la província de Tarragona tenim un únic CEIm que depèn de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i que està acreditat per la Generalitat de Catalunya. Es reuneix mensualment i cada mes avalua una mitjana de 20 estudis. D’aquests, aproximadament un terç són estudis que proven nous fàrmacs i que en llenguatge tècnic s’anomenen assajos clínics. Un altre terç són estudis amb persones però que proven formes de teràpia que no són fàrmacs, com per exemple una nova dieta o uns exercicis de fisioteràpia. La resta són estudis diversos observacionals en els quals no es prova cap teràpia sinó que tenen per objectiu conèixer més sobre la salut i la malaltia humanes.

Formar part del CEIm, que és una tasca voluntària no remunerada, suposa una responsabilitat envers les persones de la teva comunitat. És la responsabilitat de contribuir al fet que la ciència biomèdica pugui avançar però que es faci respectant a les persones. Requereix un temps i un esforç, però et proporciona oportunitats. Per exemple, la de conèixer els estudis capdavanters en biomedicina o la de poder compartir opinions amb professionals experts de diferents disciplines. Tot i que les reunions són molt denses perquè la quantitat d’estudis a avaluar en cada reunió pressiona, sempre hi ha lloc per reflexions més profundes sobre cap on va la recerca biomèdica.

Tot i que en les darreres dècades la comunitat científica ha millorat molt pel que fa a l’aplicació dels principis ètics en recerca amb persones, no es pot abaixar la guàrdia. Necessitem els CEIms, necessitem que joves professionals s’involucrin en els CEIms i necessitem formar en ètica de la recerca biomèdica.