Els éssers humans

L’intent de qüestionar l’existència dels éssers humans, posa en evidència les mancances de la ciència, amb una clara absència de respos- tes sobre els temes vitals que més afecten els éssers humans. És per això que cada vegada més es parli de tornar de nou a recórrer a la loso a, que en de nitiva és la que a on no arriba la ciència ella s’hi atreveix a fer-ho.

La llei de la selva suposa un plantejament molt primitiu de l’ésser humà com una espè-

cie animal que lluita per la seva supervivèn- cia, en un territori inhòspit competitiu. Molt diferent és l’amor i l’altruisme que sense cap tipus de dubtes, promouen l’harmonia i con- vivència dels éssers humans com a portadors de valors transcendents universals, que els poden ajudar a digni car el seu sentit de la vida, compartint de forma solidària i comu- nitària les seves inquietuds.

Una conclusió raonable sobre els éssers humans podria consistir en deixar de creure la seva pertinença a l’espècie animal, justi - cadora de la llei de la selva, quan realment ho són de la diferent espècie humana, tot i acceptantcamins paral·lels, que cal començar a diferenciar, rebutjant l’actual comportament salvatge del competir, per canviar-lo pel més civilitzat del compartir. Sigui quina sigui l’op- ció escollida, no es pot continuar vivint amb l’actual funcionament competitiu, d’acordamb el principi del que la pela és la pela i el demés són punyetes, apostant pels principis del moviment sènior que defensa una socie- tat per a totes les edats, centrada en les perso- nes i no els diners i vàlida per a tothom.