Mentre vosaltres esteu remullant la cansalada al Pacífic, a Tailàndia o a Cancún, una servidora està al peu del canó. No, no em refereixo als canons que hi ha al Malecón de La Habana. Treballant. Sí, això que us van ensenyar d’adolescents i que consisteix a mirar el Facebook en una oficina. No sé si sabeu que treballo en un mitjà digital que es diuActualitatpenal.cat(publicitat). Doncs pensava demanar-li al meu cap, o sigui jo mateix, uns dies de vacances. Amb el meu extraordinari instint de periodista veterà vaig dir allò de: «Total, a l’agost no passa res!». Va ser dir-ho i haver de córrer per cobrir agressions sexuals a dojo, accidents mortals arreu, homicidis com si estiguéssim a Tijuana i incendis forestals que són l’infern. «Això seran dos dies», vaig dir, i estem arribant al setembre i acabo de publicar que un cotxe s’ha estampat contra un autocar a Amposta, que Canàries s’està cremant i que uns homes moriran en un vaixell mentre el món mira des de darrere del vidre.
Aquest estiu he enyorat els titulars clàssics: «Conflictos entre jubilados en la playa de Benidorm por poner la sombrilla», «Comer menos hidratos de carbono previene la diabetes» o «Un bañista encuentra una botella con una nota escrita hace 100 años, en el mensaje se habla de un referèndum». Em dec estar fent gran perquè després de publicar tanta desgràcia enyoro aquells NO-DO amb senyores de Rubens a Lloret mentre la veueta de Matías Prats -el que no feia acudits- deia allò tan masclista de «las suecas ya han llegado este verano». Devia ser com el Magaluf d’ara, però en comptes de cocaïna es drogaven amb sangria. Ei, poca conya.