Modernisme al Camp de Tarragona

Recentment s’ha editat el llibre Els arquitectes modernistes del Camp de Tarragona, que recull en paper les tretze conferències que amb el mateix títol va organitzar la Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura, des del mes de maig de 2017 fins al juliol de 2018. Aquestes ponències mensuals es van fer sis al Centre de Lectura de Reus, cinc a la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona i dues, les dels arquitectes vallencs Cèsar Martinell i Josep Maria Vives a l’Institut d’Estudis Vallencs.

Per orde cronològic, ens vam endinsar amb els perfils biogràfics i les obres dels arquitectes Antoni Gaudí Cornet, Joan Rubió Bellver, Josep Maria Jujol Gibert, Pere Caselles Tarrats, Josep Maria Pujol de Barberà, Francesc Berenguer Mestres, Ramon Salas Ricomà, Lluí Domènech Montaner, Pau Monguió Segura, Cèsar Martinell Brunet, Enric Sagnier Villavechia, Josep Maria Vives Castellet i Domènech Sugrañes Gras.

El Camp de Tarragona disposa d’una riquesa patrimonial que és un veritable tresor i està ben palès en les obres modernistes disseminades pel territori. El Modernisme arquitectònic de les comarques meridionals de Catalunya es van anar configurant amb els corrents premodernistes, que tenen base neomedieval i que volen trencar amb el passat, traient l’art de l’academicisme hegemònic. Promotors i dissenyadors se sumen als corrents estètics existents a Barcelona i a altres capitals europees. Les línies sinuoses i l’estil floral fan acte de presència, alhora que els arquitectes, els artesans i els professionals locals entraren en contacte amb les noves formes arquitectòniques i les noves solucions constructives. Les tipologies més abundants corresponen a l’arquitectura civil i religiosa. El Modernisme es desenvolupà des de finals del segle XIX fins a gairebé el primer terç del segle XX, gràcies a una certa reactivació econòmica i en el context ideològic de la Renaixença. La burgesia industrial pròspera, culta i nacionalista de finals del XIX va donar suport als arquitectes modernistes perquè les seves obres satisfeien les seves inquietuds: enllaçaven amb el gòtic nacional dels segles XIV i XV, responien a les seves aspiracions de modernitat per les seves innovacions tècniques i estètiques i, a més, permetien a la burgesia fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust.

El Modernisme és conseqüència del context de Catalunya: la revolució industrial a Europa i l’adquisició d’una personalitat pròpia, econòmica i cultural. Totes les disciplines artístiques van ser mimades pels modernistes, però sens dubte l’activitat més destacada va ser l’arquitectura. A casa nostra, a més d’Antoni Gaudí, tenim uns autèntics arquitectes modernistes nascuts al Camp de Tarragona o amb obra escampada al nostre territori.

Els arquitectes Joan Figuerola, Anton Maria Pàmies, Agustí Pujol, Josep Bertran, Jaume R. Costa, Cèsar Ramírez, Roger Miralles i Patrícia Rodríguez ens van parlar, respectivament, de les obres de Rubió, Caselles, Pujol de B., Berenguer, Monguió, Martinell, Sagnier i Vives; els historiadors Jaume Massó, Jujol i Carles Sàiz ens documentaren sobre Gaudí, Jujol i Domènech; l’enginyer Josep Maria Tarragona ens endinsa amb la personalitat de Sugrañes i jo mateix de Salas.

Aquesta part documental i tècnica dels cinc arquitectes reusencs, quatre tarragonins i dos vallencs i barcelonins es complementa amb una visió més artística i literària a la vegada, Els textos i la part gràfica venen acompanyats de les aquarel·les del pintor Pere Joan Salas i els rodolins del filòleg Jesús Figueras, sobre cadascun dels arquitectes mencionats. El qual, sens dubte, li dona a un llibre d’arquitectura una altra dimensió i un ventall més ampli de persones interessades.

Aquest llibre correspon a l’exemplar número 10 de la col·lecció Enraonades de la Fundació Privada Mútua Catalana, i el número de la col·lecció Àbac de la Fundació Trencadís. Des d’aquí us invitem a descobrir quelcom més d’aquests ínclits creatius, els quals gràcies a les seves obres arquitectòniques han dotat al nostre territori d’un autèntic valor afegit patrimonial cultural a conèixer, estimar i visitar.