Un home de negocis com Donald Trump ens ha mostrat el camí per solucionar el conflicte català sense saber-ho. Com no hi havia pensat abans? A Trump li agrada Groenlàndia i, com ell creu que tot té un preu, ha tret la cartera cridant «Per quant m’ho deixes?» i ha mostrat aquella targeta groga de CaixaBank. Però es veu que a Dinamarca no tenen un terminal TPV adequat (l’acudit dedicat: avui a P.B.). Trump s’ha enfadat molt i ha anul·lat la visita oficial al país. «O em venen Groenlàndia o no hi penso anar», ha cridat a la seva dona mentre jugava amb la Play.
No cal que us digui que els catalans són els millors comerciants del món. Oi? Ho dubteu? Aneu al mercat de Bonavista un diumenge. El cas és que hem de fer una reunió urgent amb el Torra, l’Aragonès, el Riera, la Borràs (fa cara de ser bona regatejadora) i, si m’ho permeteu, hi aniré jo també, que vaig vendre cotxes abans de ser periodista. Llavors, s’acordarà un preu de compra i s’enviarà una oferta per burofax a la Zarzuela. Però, ara que hi penso, veient que és més probable que Franco torni a la Plaza de Oriente que no pas que tinguem la independència, no seria més pràctic vendre en comptes de comprar? Pensem-ho bé. Ells ens cobririen de bitllets de 500 euros a canvi d’oblidar la independència. Estaríem igual que ara però tindríem diners per acabar l’autovia A-27 cap a Montblanc, els trens de rodalies no s’aturarien cada tres minuts, no caldria tancar plantes d’hospital i, potser, només potser, tindríem prou diners per a convèncer l’Ikea perquè vingui a Tarragona. I a qui enviaríem a negociar a Madrid? Home, el dubte ofèn, al Jordi Pujol!