Tornada als problemes

Amb el final de l’estiu en portes, l’evidència és que els problemes que vàrem «aparcar» al mes de juliol segueixen vigents, i el que és més greu, el temps no ha servit per reconduir-los, ni minorar les conseqüències directes, que tindran sobre el nostre demà, com país o com persones.

Preveure el futur és complicat, però és que a més aquest demà és conseqüència dels errors o els encerts que en el seu moment s’hagin produït, tant a escala personal com la social, per tant, sembla evident que tot el que s’ha de produir, en els mesos vinents és conseqüència de les actuacions del passat, i per tant, tampoc ens pot venir de nou.

Certament la constitució d’un nou govern o la tornada a eleccions, són variables que s’han de resoldre en les pròximes setmanes, també el tema de les resolucions judicials en portes, o inclusiu el mateix resultat econòmic de l’estiu, que aviat serà passat; però tampoc oblidem en aquesta amalgama de noves, els condicionants externs on el posicionament britànic respecte a Europa, comportarà variables difícils d’assumir, segons quina sigui la fórmula de sortida; per no esmentar els equilibris globals, amb protagonistes polèmics i decisions carregades de frustracions, en funció dels mateixos personalismes que també incidiran en el nostre dia a dia; en qualsevol cas, el cert és que, superat el període estival, moltes seran les respostes pendents que hauran de veure la seva resolució abans de final d’any, condicionant el nostre demà des de molts vessants.

És evident que el final del descans que encara majoritàriament gaudim, comportarà posar en debat posicionaments confrontats i polièdrics, als que no podem deixar de costat, i que per descomptat no podran defugir-se per més temps, una altra cosa és la capacitat de resposta dels implicats a l’hora de buscar el millor pels seus interessos, o els de caràcter global, que poden quedar aïllats en funció d’interessos divergents.

Ja sé que el que dic es pot veure limitat a la macro política o a la macroeconomia, i que poc tindrà a veure en el nostre model de supervivència personal, però no oblidem que qualsevol decisió com les esmentades, suposaran modificacions emblemàtiques més aviat que tard.

En temps passats, l’existència de lideratges de referència, ens podia garantir l’èxit esperat, però el que és inapel·lable avui, és que seran els «caps» que coneixem, amb els seus encerts i limitacions, qui hauran de fer front als esvorancs en portes, que haurem de saber evitar per oferir uns mínims resultats satisfactoris.

Podem pensar que tot el que ha de succeir ens pot quedar lluny, i que no es poden mitificar els dubtes, però una altra cosa és reconèixer, que al cap i a la fi, es produiran situacions noves que no es poden deixar de costat i que es poden condicionar en el futur.

És cert que els problemes esmentats també poden tenir «final feliç», si bé d’entrada la complexitat i els desitjos contraposats, només ens garanteixen provisionalitat i inseguretat; que, en tot cas, ja formen part del model de vida, on els problemes són part de la nostra supervivència.

La narrativa que exposo tampoc vol ser fruit d’una suposada negativitat, perquè segurament en altres moments de la nostra història, hem estat pitjor, però sí una reflexió sobre la complexitat del que ve i el nostre paper en tot això, encara que siguem «purs» actors secundaris.