Greu retrocés en transport públic

El comiat com a presidenta de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) ha estat un dels més difícils de la meva etapa política i he d’agrair les paraules d’afecte que en aquells moments em va dir Jordi Fortuny (ERC), actual responsable, ressaltant que des de la discrepància política, teníem en comú una alta estima per l’empresa. És per això que em sap especialment greu haver d’alertar-lo que ha iniciat un camí de molt mal futur pel prestigi de la companyia. En un mes, l’EMT ha retrocedit una dècada.

Ho dic per les decisions preses o anunciades en les darreres setmanes. Abans de prosseguir amb l’argument m’agradaria recordar que el 2011, quan es va aprovar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de Tarragona, actualment vigent veníem d’anys de clientelisme mal entès, que havia portat a la greu duplicitat de línies i de parades. Els responsables de llavors van fer créixer l’empresa en estructura i línies, sense planificació ni criteri tècnic, i només amb l’únic objectiu de tenir content el veïnat que protestava. Eren temps de vaques grasses i hi havia diners per tot... i els criteris no eren els d’eficiència i servei públic per tothom.

El PMUS és el primer document de planificació aprovat a Tarragona, amb una diagnosi i uns treballs tècnics acurats. Va permetre reordenar, optimitzar i millorar la xarxa de transport públic millorant freqüències, guanyant velocitat comercial, ampliant servei i contenint despesa. La diagnosi feta pel PMUS marcava clarament que existia «un nombre excessiu de línies urbanes» i que calia «reorganitzar l’oferta de servei, amb menys línies però amb més freqüència, mantenint la cobertura territorial i fomentant els transbordaments entre línies» i ens vam posar a treballar de valent per arreglar-ho.

A les conclusions prèvies, el PMUS també recollia que «s’ha de racionalitzar la xarxa i definir diferents tipologies de serveis: serveis locals o de barri i serveis troncals o estructurants. Cada tipologia de servei s’ha d’adaptar a la demanda i perfil d’usuari (recorregut, freqüència, tipologia de vehicle...)». És per això que es van fixar punts de transbordament més coherents. Cal tenir en compte que la morfologia dispersa de Tarragona fa que sigui de les més difícils d’Espanya en organització del transport i es va estudiar molt bé, per exemple, l’accés a tot el litoral o a l’hospital Joan XXIII.

Ara, s’ha trencat aquesta dinàmica fins ara positiva. La nova línia directa des de Bonavista a les platges, implantada a correcuita i ja acabant l’estiu, o els anuncis de noves línies nocturnes, van en contra del PMUS i han suposat un greu retrocés en mobilitat sostenible, tornant a l’arbitrarietat de decisions de dècades passades. El govern ha acontentat als veïns de Bonavista i alguns barris de Ponent, però ha generat una greu discriminació amb d’altres com Sant Salvador o Sant Pere i Sant Pau, a més de fer la mesura del bus a platges sense estudi econòmic sense respondre a cap planificació. Després diran que no hi ha diners pel bus gratuït, que sí que és una mesura universal pels ciutadans i ciutadanes de Tarragona, i tornarem a retrocedir en un moment en què les ciutats prenen decisions valentes contra el canvi climàtic.

En mobilitat sostenible, cal fer molta pedagogia i les decisions no sempre són populars, però cal ser valents i sobretot coherents. Cal revisar el pla de mobilitat, perquè la ciutat ha canviat, però, si us plau , no tornin a les pràctiques arbitràries i populistes del passat! Tarragona mereix més.