La sang i la vida

Estimats diocesans, en la tradició bíblica trobem sovint el signe de l’aliança, és a dir, el pacte d’unió i d’amor entre Déu i el poble escollit. L’aliança tenia un caràcter sagrat i era concretada amb determinats ritus. Quedava constància d’aquest pacte per mitjà d’uns dons, unes ofrenes o sacrificis; també es podia dreçar una pedra en forma de monument o, fins i tot, per mitjà d’algun document escrit. Després de les aliances de Déu amb Noè i amb Abraham, trobem sobretot en el text bíblic l’aliança del Sinaí, que és l’aliança per antonomàsia, quan Déu dóna les taules de la Llei o dels manaments.

El pacte del Sinaí comporta aquella observança primera i fonamental de tenir el Senyor com a únic Déu. Ell és el Déu de la vida, el Déu que acompanya en la història del poble, el Déu que salva. El ritual per a segellar aquest pacte d’amor és l’erecció de dotze pedres en representació de les tribus, l’ofrena d’un sacrifici i l’aspersió amb la sang de les víctimes sobre el poble. La sang és signe de vida i, per tant, la vida del poble en el seu pacte d’amor amb el Déu de la vida ha de ser segellada pel que representa aquesta vida. Més tard, la bondat de Déu malgrat les infidelitats humanes el porta, davant el fracàs de l’aliança antiga, a prometre’n una de nova, per boca dels profetes Jeremies i Ezequiel. D’acord amb aquesta aliança, el do de l’Esperit de Déu farà que el poble porti escrites les prescripcions de l’aliança no en taules de pedra, sinó en el propi cor. Es tracta d’una aliança superior i interior. Segons la tradició cristiana, això s’acomplirà en Jesucrist.

Precisament, en l’Últim Sopar, Jesús segella el nou pacte d’amor amb la seva pròpia sang, que serà vessada poc després a l’altar de la creu. Per aquest motiu, l’autor de la carta de sant Joan pot dir: «Si caminem en la llum […] estem en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens purifica de tot pecat» (1Jn 1,7). Beure la seva sang ens uneix íntimament en comunió amb qui és la llum i la vida veritables.

Jesucrist es va donar totalment. Ell va vessar la seva sang per donar-nos vida. Semblantment, quan una persona dóna la seva sang, està salvant la vida d’altres persones. La vida es troba en la sang, i com afirma l’Evangeli de Joan, «ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics» (15,13). Benvolguts, d’aquí uns dies tindrà lloc a Tarragona la «Marató» dels donants de sang. La donació de sang és una necessitat social. Per abastir les necessitats de la nostra comunitat són necessàries aproximadament unes quaranta donacions per cada mil habitants i any.

La sang no es pot fabricar, tan sols es pot obtenir de donants altruistes, esdevenint imprescindible per a donacions i urgències. A més, la sang té data de caducitat; per aquest motiu no es pot emmagatzemar per a gaire temps. Com a cristians, col·laborem en aquesta campanya. Donar sang és donar vida, tal com Jesús, donant la seva sang, obtingué per a tots nosaltres vida i vida veritable.