'Esperant a míster Marshall'

El 21 d’aquest mes de setembre farà vuit mesos del desembarcament dels inversors nord-americans Russel Platt i Clifton Onolfo al Reus Deportiu de futbol. L’embaràs avança amb dificultats i no només no sabem si serà nena o nen, sinó que la criatura està en risc. Aquest cap de setmana l’equip, inscrit miraculosament a la Tercera Divisió, va fer acte de presència al camp del Castelldefels on havia de disputar el primer partit de lliga. Enèsim ridícul de l’entitat. Sense jugadors fitxats, l’ínclit Onolfo i el director tècnic Ramon Maria Calderé, van anar a donar la cara per confirmar a l’adversari i a l’opinió pública la seva bona voluntat per competir. El partit s’ha suspès i els roig i negres tenen fins al pròxim cap de setmana per començar a caminar en aquesta modesta categoria. Tots els esforços d’aquestes últimes setmanes són lloables però la realitat és que els nous propietaris del club no han acumulat massa credibilitat. Fa vuit mesos van aterrar a Reus per salvar l’entitat del pou sense fons en el que l’havia deixat el gens enyorat Joan Oliver i els seus amics. Van arribar amb una mena de «Pla Marshall» sota el braç. Van anunciar l’objectiu de fer un nou estadi de 18.000 localitats, Gaudian Stadium Complex, un centre comercial i el que més convingui... Semblava lògic voler rendibilitzar la inversió que hi havien d’escometre. Fins aquí res d’estrany. Fotografies amb l’exregidor d’Esports, Jordi Cervera, mentre la resta de l’Ajuntament, amb l’alcalde al capdavant, es posaven de perfil. Encara s’estaven llepant les ferides que havia deixat l’Oliver. També era lògica una certa desconfiança cap als presumptes salvadors. A partir d’aquell moment, i ja en farà vuit mesos, tot han estat males notícies. Un deute més gran del que aparentment havia deixat la gestió d’Oliver en forma de deute als treballadors, tècnics i jugadors. Més ombres que llums en l’operació de compra dels americans als catalans. Retrets públics i privats entre les parts. Enmig d’aquest escenari propi de tragicomèdia, encara estem esperant l’arribada de Míster Marshall. Si els americans tenen bona voluntat i diners, per què no paguen i permeten alimentar l’esperança als aficionats roig i negres, als reusencs i reusenques i posen punt final a la mala imatge que està arrossegant el nom de la ciutat pels diaris a les seccions d’esports i judicial?

De la pel·lícula Benvingut míster Marshall de García Berlanga ja en fa 66 anys. Tots ens hem fet grans. No ens deixem prendre més el pèl. O caixa o faixa! Frase atribuïda al general Prim per cridar a les tropes a actuar amb coratge. Donem-nos una oportunitat.