Ja sabeu que, com que no he arribat a ser director de cap mitjà, vaig decidir crear-ne un i dir que sóc el president del consell d'administració. Així em sento important. El meu mitjà, ActualitatPenal.cat, està dedicat al sang-i-fetge i emergències. Però EFE, Reuters, l'ACN i la CNN no tenen res a veure amb les meves veïnes. Elles sí que tenen informació de la bona. Uns dies parlen del procés, d'altres, de si plourà o no, sovint és un llistat de malalties i, de tant en tant, la crònica rosa del veïnat. Estan a 25 metres l'una de l'altra, però tenen la capacitat d'abaixar la veu quan diuen allò de «shhhhhh! Saps que el marit de la del tercer segona s'ha fugat amb una romanesa?». I l'altra la sent perfectament! Una mena de «Sálvame», però en hetero.
L'altre dia vaig anar a sopar i a dormir a Ulldecona. Ja sabeu, a Les Moles. Doncs, quan he tornat a casa d'aquesta petita desconnexió territorial, he sentit la senyora Lourdes, la veïna, que cridava a la Maria. «Has sentit això del tsunamiiiiiii?». «Siii, es veu que és una cosa que no és del Govern, que és de la gent». Jo, que acostumo a rastrejar les xarxes cada cinc minuts per trobar emergències a escala mundial, he esborrat la T del teclat de tant picar «Tsunami» al Google. No trobo res! Com pot ser que dues jubilades coneguin la notícia d'un terratrèmol i jo, un especialista, no en sàpiga res? Així que he decidit anar a la font. He obert la finestra: «Lourdes, què és això del tsunami? A Indonèsia, a Malàisia, a la Polinèsia?». «No fill, no, és aquí, serà com un moviment així tipus enrabiada. Recordes allò dels col·legis? Doncs com al Japó, però amb onades... d'hòsties».