Espanya vs. Catalunya i viceversa

Es preveu una tardor més que calenta, tardor política. Tardor al rojo vivo. Aquest article podia tenir diversos títols: 1. Embolica que fa fort; 2. Política, art de l’impossible; 3. Més del mateix; 4. A on anem a parar; 5. Què ens porta tot plegat; 6. El teu títol; 7. L’atzucac: carreró sense sortida. Fins quan?, i 8. Etcètera, etcètera. A continuació, com a mostra del que està per arribar, pots llegir una sèrie de titulars i dels destacats, de la premsa de paper, dels darrers dies. Des del 30 d’agost al 8 de setembre, deu dies. Tots els entre cometes corresponen a declaracions dels líders espanyols i catalans. Som-hi doncs.

30.08. Sánchez demana «responsabilitat» per evitar noves eleccions; El plenari sobre el Open Arms accentua la fractura entre PSOE i UP ; No es pot voler ser govern i contra govern a la vegada; El PDeCAT obre un procés intern per discutir si es dilueix en JxCat; Montero creu que fins desembre no es liquidarà el deute autonòmic; Les 370 mesures de Sánchez; «No podem confiar en vostès». 31.08. Sánchez solament anirà a una altra investidura si té la garantia de ser president; Podem, el vodevil.

01.09. Sánchez es prepara per eleccions a l’espera d’un gir de Iglesias; El PSOE llança el darrer ham a Podemos pensant en novembre; Moncloa creu que una «majoria cautelosa» donaria suport a Pedro Sánchez a la tardor; Els socialistes proposaran a UP una via per generar «confiança mútua»; Catalunya: el desenllaç; Estem en la recta final de la inèdita unitat d’acció entre l’antiga Convergència i ERC; Podem i el nus escorredor; UP pot elegir si trenca amb el PSOE o li regala els vots a despit; Creix la sospita en l’entorn d’Iglesias que Sánchez busca la destrucció de Podem; Torra planteja investir a Puigdemont com resposta a la sentència de l’1-O; Ni coalició, ni eleccions, existeix una altra via: programa comú progressista; Incertesa, inestabilitat, desconfiança; «PP i Cs, entre un Govern socialista i un socialista amb independentistes, prefereixen el segon; L’estabilitat política no pot dependre dels independentistes, amb un calendari aliè a l’interès d’Espanya»; «Hem d’exhaurir al màxim per arribar a un acord amb Podem»; Torra avisa Torrent que es prepari per si s’ha d’investir Puigdemont com a president; Som la casa gran del constitucionalisme.

02/09. El PP accentua la pressió sobre Ciutadans davant la proximitat d’eleccions; Casado insisteix en el fet que els votants de Rivera no entendrien que la dreta anés desunida i es presenta com a líder que ha conquerit pactes; Casado veu la possibilitat de guanyar a l’esquerra si suma amb Ciutadans; Tres mesos d’incertesa; El Govern dona suport a un fòrum de SCC en defensa del bilingüisme; El president de l’Assemblea francesa recolza a Espanya; Hi haurà manifestacions importants però és impossible la repetició de la DUI, «Tornar a votar motivaria la tabola de la dreta»; «Parlar únicament de confrontació ens empetiteix».

03/09. El jutge acusa Aguirre d’«idear» el finançament il·legal del PP en Madrid; Sánchez supedita la trobada amb Iglesias a la negociació del programa; La Moncloa celebra que Podemos «tindrà difícil» el document que es presentarà avui; ERC manté l’abstenció com a gest per al diàleg: El jutge vol saber si Aguirre coneixia o, fins i tot si controlava, la suposada caixa B del PP; L’independentisme busca refer la unitat com el Tsunami Democràtic; El TSJC fixa el 25 i 26 de setembre el judici a Torra pels llaços grocs; Aguirre i Cifuentes, investigades per finançament irregular del PP

04/09. Sánchez ofereix a Podem càrrecs fora del govern i garanties sobre el pacte; El PSC no serà a la Diada perquè és un protesta «independentista»; El president espanyol rebutja el referèndum català perquè «trenca la convivència»; El PSC s’absentarà de l’acte institucional de la Diada dedicada a «presos i exiliats»; Els populars tanquen files en defensa d’Esperanza Aguirre; Sánchez situa a Iglesias en el dilema: investidura i estabilitat o eleccions; EL líder del PSOE ofereix a Podemos càrrecs institucionals i garanties dels pactes; Podemos en almívar; El PP evita comentar les noves acusacions; Cs recolza una comissió d’investigació sobre el cas Avalmadrid; La Diada organitzada pel Govern enfronta als partits catalans; Andalusia crea un pla d’ajudes als «afectats per la immersió lingüística»; El Partit Socialista està en la cresta de l’onada. Però, i Espanya? Això què és?; El PSOE tanca la porta per escrit al referèndum; La factura del desgovern espanyol;

5/09. Sánchez aixeca la pressió sobre Iglesias amb el suport d’ERC, PNV i EH Bildu; Torra amenaça amb la secessió si la sentència és condemnatòria; Ara és l’hora sí, de comprendre que la independència és inabastable sense una majoria social clara i nítida, i menys sense ajustar-se a les regles i procediments democràtics.

06/09. PSOE i Podem s’atrinxeren en la discòrdia; Casino parlamentari; Abascal no es veu a la suma; Torra ratifica a Madrid la seva aposta per la confrontació; «Cap demòcrata hauria de tenir por del vot en unes eleccions»; Nou assalt sense avançar entre el PSOE i Podem; El cor té raons que la ment no sap explicar;

07/09. L’actitud de Ciudadanos; Rivera torna al Parlament per a recordar el convuls ple del 6 i 7 de setembre; La llei del Referèndum i la de Transitorietat foren «un cop d’Estat postmodern, segons el líder de Cs»: Junqueras recrimina a Torra el vet a l’avançament electoral; JxCat lamenta que ERC, faciliti la investidura de Sánchez i, a la vegada, no descarti eleccions catalanes; Dies d’esquizofrènia; El PP demana que compareixen tots el ministres per subratllar la seva debilita; El PSOE exigeix a Iglesias garanties que serà lleial en la qüestió catalana. Un acord «gairebé impossible»;

08/09. Sánchez pressiona a Iglesias i li urgeix que faci «un pas al davant»; El PSOE calibra riscos o beneficis del 10-N; L’onada que ve; Adeu Catalunya, hola economia. Casado repta als barons socialistes a exigir a Sánchez els diners que els deu; L’independentisme s’encomana a la Diada per recuperar la unitat; Altres eleccions, per a què?; Puigdemont i Rovira demanen «combatre la pressió» des de la unitat per la Diada; Roldán ve a Cs, és forta malgrat de les darreres sortides; Sánchez admet que hi ha un «risc cert» d’eleccions; «Hem de tancar el dol i tornar a posar com a objectiu la independència de Catalunya»; Detindran Quim Torra? S’apunta al «Jo em planto i no compareix al TSJC?; Si marquem un horitzó comú, sembla lògic un govern de concentració»; El govern impulsa la identitat digital «autosobirana»;

Torno a repetir els possibles titulars d’aquesta col·laboració periodística? No cal. Ara vull fer unes pinzellades subjectives polítiques. Amb el tema del Tribunal Suprem i la sentència que dictaminaran està clar que el que prevaldrà serà l’esperit ja manifestat el seu dia per Soraya Sáenz de Santamaria. És a dir, demostrà que el poder legislatiu/judicial està a la capital del regne. La vicepresidenta va fer ostentació d’escapçar al president de la Generalitat. Tots els mals venen des de l’Estatut d’Autonomia 2011 i tots els esforços del PP, també d’alguns dirigents del PSOE, d’anar polint les seves competències. Si els inicis de la dècada de l’any 2010 els independentistes eren al voltant del 10/12%, i ara després de les Diades 2012-2013-2014... 2018 gairebé arriben al 50%. El mèrit de tot plega és deu els darrers governs de Mariano Rajoy, que amb el seu tarannà de «verlas pasar», deia que les manifestacions ciutadanes al carrer, amb diversos formats, eren com un «suflé», un coet que segur que baixarien per la llei de la gravetat. Doncs no, senyors de la dreta no ha estat així.

Amb el govern del PSOE, hi ha més diàleg, han canviat sobretot les formes, però estem igual des de la moció de censura i Pedro Sánchez és president del govern? Crec que no. L’ambient era molt crispat i amb el PP, Cs i Vox, les coses estarien bastant pitjor. Però no avancem. Crec que els poders fàctics econòmics –l’IBEX+la CEOE+altres patronals –, per un costat i també, des del punt vista internacional, el president Sánchez rep moltes pressions, per un altre. Moltes, moltíssimes. També del quart poder: els mitjans de comunicació no afins a l’esquerra política i social. Li falta valor, coratge? Doncs sí. Està mal assessorat? L’estratègia política és important, però te l’has de jugar. En aquest mitjà li vaig dedicar dos articles, «Pedro Sánchez i la resiliència» (16.11.2016) i «Pedro Sánchez, el ressuscitat» (31.05.2017). Considero que l’admiro, li demano i li manifesto: Pedro, sigues estadista.