Fa setmanes que penso en què posar-me per anar a la Diada. Sí, amics, sóc dels que encara hi creuen! La dona està fins al monyo del tema. La samarreta oficial i el casc groc no em convencen, així que m’ha fet una samarreta que diu Actualitat Penal. Inicialment era per fer publicitat, però després m’he adonat que tenia certa gràcia... i un doble sentit. Però, clar, no fos cas que em faci perdre el sentit d’una doble ració d’hòsties al Metro, uns per pensar que estic fent conya del Suprem, i els altres creient que faig mofa dels presos polítics. Descartada.
Llavors dic: qualsevol samarreta sense identificació servirà. He anat a l’armari i, no ho entenc, s’han encongit totes moltíssim! Semblo el Torra embotit dins del bodi del Miguel Bosé del 1977. «Això són els àpats que et fots al Sol Ric», ha cridat la dona amb sorna. Tema aclarit. Ha aparegut una samarreta negra, arnada, que devia comprar per error. Em queda bé, però és molt sonsa. «Estimada (comencem bé), li podries afegir algun detall groc, que es vegi que vaig a la mani?». Ella, que fa samarretes a tothom menys a mi, m'ha posat un dibuix d’un llaç groc sobre el cor. Això sí, després de llençar-me pel cap tota la vaixella i demanar-me el divorci. Al final, he sortit amb la meva original samarreta al carrer per agafar el cotxe. Osti! Plou i fa fred. He tornat a casa i he agafat una mena de parca per tapar-me. Finalment he arribat al carrer de Rocafort de Barcelona amb l’abric que em cobria la samarreta. Una de les meves amigues ha etzibat: «Ostres, Moisès, podies haver-te posat una samarreta amb algun detall independentista». Ara estic a comissaria acusat de temptativa d’homicidi.