Avui parlaré d'un tema nou: el Procés. He sentit la notícia de la Diada a les ràdios i he vist alguns titulars que intenten desmoralitzar. He llegit l'article d'un amic a qui estimo sobre el tema, i sé que ho ha fet amb tota la bona fe del món, però entre línies també detecto una crítica al moviment d’autodeterminació. Quan he arribat a la línia 35 he hagut de deixar de llegir, emprenyat. Em preocupa que si no sóc capaç de pair les paraules d'algú proper, és que tenim un problema important. Torno a dir el mateix de sempre, no és un tema d’un capritx de quatre dolents d’un poble, no és un tema de Codi Penal, es un tema de negociació política. Es soluciona pactant i fent propostes.
Ahir arribava l'esperada crítica sobre la baixada de l'assistència a la Diada. Au, «ja els hem guanyaaaat!». No han entès res! Els que no han anat a la mani és perquè estan pensant en altres mesures que no són moure una bandereta, potser prefereixen moure una mica l'IPC. Si esteu pensant que sóc un catalanista calent, us ho aclareixo: sóc espanyol i estimo la meva terra. Ja està clar? Però, com pot ser que gent amb experiència i cultura no vegin que tenir polítics a la presó no soluciona res? Que a cops de bastó no acabarem amb un problema polític de Catalunya, de l'Amazònia del Bolsonaro, dels guanxes canaris o de Gibraltar. Deixeu d'entendre el món des de la imposició i la conquesta. A veure, senyors, jo he votat gent que el 6 de setembre van fer una acció al Parlament que jo aplaudeixo. Els castigueu i jo tornaré a votar els mateixos i demanaré que facin el mateix. S'entén que la repressió no serveix? Feliç «Viernes 13».