Els problemes de l'economia

Massa vegades pensem que determinades decisions, de tot ordre, preses a milers de quilòmetres de distància, poc tenen a veure amb nosaltres i, en tot cas, poc incidiran en el nostre dia a dia; malauradament, la realitat és ben diferent i el món global que tot ho condiciona, té efectes sobre variables que poden entendres com irracionals, però que, en algun moment, incidiran sobre la nostra supervivència i, inclusiu, sobre el nostre propi pensament.

Si centrem la reflexió sobre el tema econòmic i busquem els problemes que afectaran la nostra viabilitat poden veure variables que repetidament apareixen quan es parla de negativitat, així la caiguda del sector immobiliari, encara «no paït», que està donant els últims moviments de frustració, segueix present i incideix clarament en un tema fonamental per qualsevol plantejament com és el finançament que va passar del «crèdit per tots» a «caiguda imparable», amb el que això comporta tant per les opcions bancàries, majoritàriament quasi inexistents, i la fallida personal de moltes famílies que segueixen sense veure «la llum al final del túnel».

També el tema de l’atur, un cop superades les bones noves, encara que no tant dels resultats del sector turístic, segueix mantenint-se una taxa de temporalitat laboral difícil de reconduir pels evidents conflictes d’interessos existents.

Tampoc es pot oblidar el que fa referència al dèficit públic, imparable «mani qui mani», que pot fer trontollar tot el sistema en sí mateix, i unit a aquesta variable, la problemàtica de les pensions, on seguim orfes d’un «pacte» el més ampli possible; la necessitat de reformes des del seny i amb la màxima «explicació» del que es faci, és un repte que com pot tenir costos electorals, sembla segueix aparcat, sigui quin sigui el partit que està obligat a liderar les possibles opcions de futur, malgrat que pugui no ser fàcil de comprendre.

Finalment tot el que fa a les reformes estructurals, hauria de ser una prioritat si realment es vol mantenir una salut econòmica, avui molt malalta, encara que no es vulgui reconèixer, així, qüestions com la «competitivitat», entesa com un fi vital, amb variables i serrells ben amplis, hauria de constituir una prioritat que fos capaç de plantejar millores i sortides als problemes des d’una programació amb garanties d’eficàcia.

És evident que el que esmento només és la «façana» de la situació que ens envolta i on les variables ben concretes, que surten d’una mínima reflexió al respecte, comportaria treballar en aquesta línia malgrat les dificultats que això comporta i els conflictes entre els diferents «actors intervinents».

Si realment no es fa el necessari, ara que encara sembla que som a temps, segurament arribarà el moment en en el qual ens convertirem en «pura peça de recanvi» pels grans interessos globals que «jugaran» amb el nostre futur en funció dels seus únics desitjos.

La problemàtica evident que esmento, constitueix un fet objectiu al qual tots ens podem sumar respecte a la seva evidència, una altra cosa és com influir, perquè es prenguin les decisions encertades més aviat que tard.