Festes de barri

Impressionant l’esforç titànic de les associacions de veïns i altres entitats per aportar una mica de color a l’estiu tarragoní. Des del juliol que cada cap de setmana tenim un dels nostres barris en festes, recentment hem celebrat les del meu, el barri del Port.

A diferència d’altres barris de la ciutat les del Port no es relacionen amb cap element religiós, però és una bona manera de reivindicar el caràcter de la gent del segon barri més antic de Tarragona. Un barri del Port reivindicatiu que exigeix, amb pancartes als balcons, que els seus governants es preocupin per revitalitzar carrers que han caigut en la marginalitat. Penseu en l’activitat comercial del carrer Apodaca i Reial fa uns anys i en el progressiu tancament de negocis que ara ha arribat a un de ben emblemàtic, la cistelleria Rossell amb més de 150 anys d’història al barri.

En aquest context vam sentir el pregó del nou alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, decebedor i molt poc esperançador. Cap proposta concreta per solucionar la brutícia i l’incivisme, la sensació d’inseguretat o la reactivació comercial. Cap promesa de millorar res del que els veïns anem reclamant des de fa anys, un petit repàs a la història del barri i poca cosa més.

Podria fer aquí una relació infinita amb les reclamacions no satisfetes de la gent del barri del Port, des de les inundacions recurrents, fins a la mort de l’activitat comercial passant per la manca d’espais socials. Al barri no sabem el que és una llar de jubilats, un centre cívic o una ludoteca. Naturalment que tampoc tenim cap espai polivalent per fer activitats i establir uns vincles tan necessaris entre veïns. Però el pitjor de tot és la desesperança, la sensació que no existeix cap proposta seriosa de projecte integral pel barri, cap full de ruta de treball, cap objectiu.

I és que la preocupació d’aquest ajuntament no són els barris de la ciutat i les seves necessitats. Un bon exemple és el projecte del Banc d’Espanya i els ajuts que es rebran de la Unió Europea. Independentment que el projecte ens agradi més o menys, la crua realitat és que no s’ha comptat amb les reclamacions dels veïns del centre de la ciutat. Els tarragonins del centre reclamen un centre cívic on poder organitzar activitats i tallers, tenir sales d’estudi o un espai per a formació, xerrades o exposicions.

Tampoc sembla una prioritat per a l’alcalde Ricomà traslladar als seus companys de partit del Govern de la Generalitat el neguit dels veïns de la zona del Parc del Francolí per la construcció d’un Centre Penitenciari Obert que pot posar en risc la tranquil·litat d’aquesta nova zona de creixement de Tarragona.

Ara bé, prioritat per posar la pancarta dels presos a la façana de l’ajuntament, intentar nomenar a dit al cap de cultura o canviar el nom a la Mitja marató, per això sí que hi ha diners, voluntat i rapidesa.

Senyor Ricomà, governar és prioritzar, i els ciutadans de Tarragona necessitem que es governi per a tots. Aprofiti les festes per apropar-s’hi als barris i escolti el que li demanen els veïns, a tots i no tan sols una part.