Entre 1977 i 1978 van morir a les carreteres espanyoles 13.000 persones. En aquells anys, a l’aeroport de Los Rodeos, a Tenerife, un xoc entre dos avions va deixar 583 morts. Tot el planeta es va horroritzar per l’accident dels avions. Els que van morir dins el cotxe, doncs, això... l’estadística, el risc... Vaja, «lo normal».
Ara fa uns set anys que la moda de la cigarreta electrònica va arribar al nostre país. Les botiguetes de venda d’aquests nous aparells van començar a aparèixer als carrers com rovellons a la Mussara. Passejava pel carrer August i vaig trobar-me la Salud, una amiga periodista, vam fer una cervesa a una terrassa i vaig observar que portava un d’aquests invents. Em vaig aficionar molt a fumar amb aquells aparells i fins i tot vaig arribar a fer els meus propis líquids a casa. I va passar un fet sorprenent: mentre mirava quina cigarreta comprar o feia aromes... no fumava. Tant era així que després de quaranta anys vaig deixar de fumar sense adonar-me’n. En els set anys que fa que es venen les cigarretes electròniques han mort 56 milions de persones al món com a conseqüència del tabac. Però, clar, ara el que horroritza és la notícia de cinc morts (5) relacionades, presumptament, amb la cigarreta electrònica. Cinc morts!!! Quin horror!!! Els grans oligopolis del tabac no poden permetre que el negoci se’n vagi en orris i, només que fan que impulsar estudis i notícies pagades amb milions de dòlars per demostrar quevapejarés com votar al referèndum. Els Estats Units estan en alerta i comencen amb les prohibicions. Però el tabac és boníssim i el negoci de la salut als EEUU també. Vaja, «lo normal».