Bé, amics, ja tinc 58 anys i ha arribat el moment d’anar a la universitat. He allargat una mica això de l’ESO, ja ho sé. Tinc l’esperança que els estudis m’ajudin a entendre com funciona el món, i ja de pas, el Tribunal Suprem, el TJUE, el TEDH i el HD4K. Torno a la URV a intentar aprovar les Ciències Polítiques -que ja he suspès dues vegades-. Abans em sentia malament, però ara, com que hi ha tanta gent que no entén el que està passant en política... doncs allò del mal de muchos... Ja, havent confessat que miro el Congrés com si estigués veient una telenovel·la turca, resumiré en poques paraules el que crec: la pasta d’aquest país no vol que mani l’esquerra. Ja està. No calia veure tota la sèrie de Pimpinella d’aquests mesos.
Qui dóna nom a la universitat de Tarragona, Antoni Rovira i Virgili, va trigar 20 anys a llicenciar-se en Dret. Jo segueixo els seus passos i crec que quan tingui 78 anys ja estaré graduat. No caldrà que pensi en el meu epitafi, directament encarregaré que em pengin el títol al nínxol. Un dubte: qui signarà els títols quan estem a la República? Què ruc! Està clar, si és el 2039, serà un robot, com ara. Potser no està tot perdut, a l’altre món deuen necessitar advocats del Diable. Jo, perillós andalús independentista, tinc l’infern assegurat, perquè segur que qui decideix això és unionista i de dretes, com els que decideixen aquí. Com que ara seré estudiant al campus Catalunya, on també gravo el programa de TAC12... proposaré ser professor associat i així intentaré aprovar-me a mi mateix. El que crec que em costarà més és l’assignatura de Dret Constitucional. Seria un bon moment per baixar al bar a demanar una «mamadeta».