La festa de Santa Tecla

Estimats diocesans, Tarragona celebra aquesta setmana les festes de Santa Tecla. Segons les Actes de Pau i Tecla, aquesta santa va ser una verge jove i noble que va escoltar la predicació de sant Pau, se’n féu seguidora i va morir màrtir de la fe cristiana poc més tard.

En l’Església ortodoxa, aquestes Actes de Pau i Tecla van circular moltíssim, la qual cosa demostra la veneració envers ella. Hi era anomenada fins i tot com la primera màrtir entre les dones, essent tinguda, sobretot per elles, com a model d’ascesi i de vida cristiana. En l’antigor cristiana, el seu culte va ser especialment important a l’Àsia Menor, Egipte i Síria. A partir del segles IV i V, el seu culte començà a aparèixer a l’Europa occidental. Ja en el martirologi de Beda trobem que el seu culte se celebrava el dia 23 de setembre, com ho fa Tarragona en l’actualitat. En canvi, els orientals la celebren l’endemà, el dia 24 de setembre.

La primera vegada que apareix el culte de santa Tecla vinculat a l’Església de Tarragona és a l’Oracional Veronense, l’origen del qual es remunta als segles V-VI. Del mateix fet en dona testimoni l’església de Santa Tecla anomenada La Vella que es troba darrere l’absis de la Catedral actual. Aquest Oracional, emprat per l’Església tarragonina, va ser portat per sant Pròsper, arquebisbe de Tarragona, a la regió italiana de la Ligúria, quan es veié obligat a abandonar Tarragona amb motiu de la dominació aràbiga, al voltant de l’any 720, i es va emportar també amb ell les relíquies de sant Fructuós. Quan l’any 1091 hom va decidir restaurar la dignitat metropolitana i primada de l’Església de Tarragona, després del llarg període de la dominació sarraïna iniciat l’any 714, al seu primer arquebisbe, Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, el papa Urbà II li va permetre d’emprar el pal·li en les festes de santa Tecla i dels sants màrtirs tarragonins. Així ho recollia, el dia 1 de juliol del 1091, la famosa butlla Inter primas Hispaniarum. Allí, després d’esmentar les festes comunes i universals, hi afegia també les locals i pròpies: S’esmentava la solemnitat de la verge santa Tecla, així com també la dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. Cal afegir en tota aquesta història antiga, que part de les relíquies de santa Tecla, concretament un dels braços, va ser donat als ambaixadors del rei Jaume II per part del rei Oshin d’Armènia. Les relíquies van arribar a Barcelona l’any 1320 i foren dipositades al monestir de Sant Cugat, i fins tres anys més tard, el 1323, no van ser traslladades a la Catedral de Tarragona.

Nosaltres som els hereus de tota aquesta història. Hem de donar gràcies a Déu per aquestes nostres arrels cristianes que s’entronquen amb la predicació de l’apòstol sant Pau i el testimoniatge de la seva deixebla santa Tecla. Agraïm-ho com el blat agraeix a l’espiga mare tot allò que n’ha rebut. Els nostres bisbes, en una carta pastoral de 1986, titulada Arrels cristianes de Catalunya, deien: «Les nostres arrels grecoromanes i cristianes, europees i mediterrànies són la saba que vivifica el nostre esperit col·lectiu.» Saber d’on venim ens ajuda a comprendre el present i ens orienta cap al futur.