Tribuna
Tancar o obrir?
Periodista
Llegeixo amb pena que l’Ajuntament de Reus ha decidit tancar a la nit nou parc públics per posar fre als actes incívics i vandàlics que tenien martiritzats als veïns. És la primera reacció, necessària i comprensible. Però el camí és tancar els parcs o obrir la ment d’aquesta minoria de brètols i treballar per la seva progressiva extinció? Llegeixo amb atenció les paraules del president de la Federació d’Associacions de Veïns, Marcos Massó, valorant positivament la mesura però alertant que la solució contra l’incivisme no és construir muralles. I utilitza una imatge molt gràfica i reveladora. «Els bons dins i els dolents fora», diu el líder veïnal. Estic d’acord amb ell. Això és provisional i insuficient i no evitarà que el problema de convivència s’estengui a altres punts de la ciutat. La clau està en l’educació. El moll de l’os és fer valdre el respecte a l’espai i el mobiliari públic i el respecte als drets dels altres. I això comença al si de les famílies i a l’escola i continua a les instal·lacions esportives, als bars i restaurants, al carrer... La llista és llarga Tan llarga com la cadena de socialització que lliga el nostre naixement amb la nostra mort. És així. Sense cap mena d’apriorisme ni de dramatisme. El respecte a la cosa pública és la columna vertebral de qualsevol comunitat democràtica. Tots tenim experiències de bones pràctiques socials que reforcen la convivència i d’altres que la desestabilitzen o la destrueixen. Em ve a la memòria el que em vaig trobar fa una bona colla d’anys en una plaça de Reus. No cal dir noms. És irrellevant. Passava amb el meu cotxe i vaig veure un home d’uns 30 o 35 anys que conduïa un quad i pujava i baixava per les escales de la placeta. En un rampell de civisme em vaig aturar i baixant la finestra li vaig pregunta què feia. «El que vull», va ser la resposta. «Però és que faràs malbé patrimoni públic» vaig contestar. «Doncs per això, perquè és públic» va ser la seva argumentació. Vaig pujar la finestra perquè la conversa no s’encarrilava cap al diàleg. Segur que a casa seva no hagués pujat o baixat amb el quad. I són els que pensen així els qui fan malbé el mobiliari urbà, donen la matraca als veïns amb crits de gresca. Prohibir no és la solució. Cal apostar per la formació en positiu per reforçar els valors democràtics i de convivència. Més suport a les famílies i a les escoles perquè el seu paper és essencial si ens en volem sortir. Més obrir i menys tancar.