Avui no he dormit. La cosa va començar fa 35 anys. Vaig anar a uns focs artificials a l’avinguda Països Catalans de Reus coincidint amb aquests dies de Festa Major. Pels ganxets vintage: davant del bar «Titos», prop del santuari de la Cori. Durant els focs vaig sentir un fort cop a un cotxe. Em vaig girar i, a terra, hi havia una mena de ceba de plàstic. La vaig agafar, i la curiositat i la imprudència em van portar a obrir-la per veure què hi havia dins. Estava plena de pólvora. Me la vaig endur a casa i la vaig deixar oblidada en un calaix. Era més complicat llençar-la que oblidar-la. (A quin contenidor hauria d’anar?) I així ha anat rodant de mudança en mudança.
El 2011 feia una secció al programa «Via Lliure» de RAC1, amb la Marta Cailà. Vaig convidar un doble de Harrison Ford, un australià molt simpàtic que havia de fer una entrada sorprenent. La idea era que entrés amb una pistola de fogueig, estil Indiana Jones, i digués allò de «¡Quieto todo el mundo!». Com al copet d’estat de joguina del 81, no com la terrible sedició que vivim ara. Per fer aquell joc vaig comprar al Corte Inglés bales de fogueig. Però aquell dia hi va haver un tiroteig a Finlàndia i la Marta va pensar que era millor no entrar amb pistoles. Així que aquelles bales van quedar al costat de la ceba de pólvora, oblidades a un armari. Aquesta matinada he sortit de casa a fosques amb una mitja al cap, una gavardina i un maletí. Amb el cul estret he caminat arrapat a les parets per la Rambla Vella fins a arribar al fortí de la Reina. Allà, a fosques, he llençat al mar la puta pilota de pólvora, les bales i, ja posats, un pot de Fairy que rodava per casa. Uf!