Zones inundables

Què hi havia primer, la naturalesa o el homo sapiens? està clar que primer la natura. Desprès quan ens vàrem dedicar a l’agricultura es quan comencem a ocupar les valls al costat dels rius o rierols per la proximitat de l’aigua.

L’Urbanisme ens pot il·lustrar el creixement de les poblacions en aquets indrets sense tindre en compte que en molts casos estan assentats en zones inundables. Quan es produeixen fenòmens climatològics que deriven en tempestes diluvianes, molta aigua en poc temps, sovint succeeix que l’aigua té memòria i sol desguassar per on ho ha fet sempre, per molt que canviem el curs del torrent o riu. És en aquest moment quan de forma repetida es diu allò de “aquí no ha passat mai això” i es que perdem la memòria, perquè els nostres avantpassats si que varen viure alguna d’aquestes “gotes fredes” com diem avui, hi ha moltes publicacions que donen fe d’aquets fenòmens de la natura.

Què és el que podem fer?

Avui tots els Ajuntaments haurien de tenir un POUM –Pla d’Ordenació Urbanística Municipal- que entre d’altres treballs conté una qualificació de totes les zones inundables del municipi. Dic això perquè molts municipis encara no estan al dia. Conèixer el municipi en totes les seves condicions tindria de ser imprescindible per tota persona que aspiri a tenir responsabilitats polítiques en el seu municipi. Això vol dir informar-se bé i trepitjar el territori , en definitiva, conèixer el que té que administrar.

De sempre ha existit la Comissaria d’Aigües depenent de les Confederacions hidrogràfiques de cada territori, en funció de les conques que administri. Avui aquesta competència la té a Catalunya el Govern de la Generalitat amb l’empresa pública de l’Agencia Catalana de l’Aigua que es la que vetlla en tot el territori català tot el cicle de l’aigua.

És a dir, entre les administracions de l’Estat, les Comunitats Autònomes i les Administracions locals han de vetllar per tot el que fa referència a la política mediambiental dels territoris i també la policia del seu ordenament i vigilància.

Però el meu consell és que per el que fa referencia a les zones inundables s’ha de tenir un bon manteniment dels torrents, carrers amb el seu desguàs pluvial i en el nostre cas, com a municipi costaner, la instal·lació dels emissaris corresponents dins al mar. Calafell, des del 2011 té afortunadament un POUM aprovat definitivament, que ens indica tot el que hem de fer i protegir, fa 20 anys que s’hi treballa però es tindria d’acabar.