Estimats lectors i amics. Vosaltres no ho sabeu, però m’esteu fent estalviar molts quartos. Ja no cal que vagi al psicòleg, perquè buido els meus neguits aquí. Els psicòlegs són aquells professionals que fan això que ja ningú fa: escoltar-te. Tenen una part dolenta: cobren. També una part intrigant: són com l’esquerra espanyola, que cada dia apareix una escissió diferent: els lacanians-freudians, els conductistes, humanistes i, la majoria, economistes. Havia anat al psicòleg alguna temporada de la meva vida, però ho vaig deixar. Per això continuo més desorientat a la vida que qui obre i tanca les portes del Congrés dels Diputats.
Cada matí em poso davant del teclat per escriure aquest article i decideixo si faig de còmic o de periodista. La majoria de vegades començo animat i penso els gags, però després sento al Basté o a la Terribas i em surt el Mister Hyde. De vegades sento que connecten amb l’Esteve Giralt o la Coia Ballesté i penso «mira, uns altres que matinen». (Petons a tots els companys de la ràdio).
Doncs jo vaig al psicòleg perquè em passa com al nen del «Sexto sentido», que veig coses que els altres no veuen, però en el meu cas són coses que he «sentido en la Sexta». Veig autèntiques barrabassades que destrossen el que aprenc a les classes de Dret, però es veu que només les veiem el Joan Queralt i jo. Ni els col·legis d’Advocats, ni els de Jutges, ni fiscals, ni col·lectius progressistes, ni Victor Manuel, ni cap dels que es manifestaven contra les injustícies com el «no a la guerra». Estaria bé que fessin un «no a la impunitat». Veieu? Jo anava a fer brometes i ja m’he cabrejat. Coneixeu un psicòleg baratet?