Tribuna
Sempre guanya la banca... si ens deixem
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona
Una altra sucursal bancària que tanca i deixarà sense servei a la Vall de l’Arrabassada. Que com els bancs, pobrissons, no guanyen prou diners, ara tanquen oficines per retallar despeses, fotre més gent al carrer i obligar els soferts clients a anar on volen ells. Els dóna absolutament igual les persones grans que no es poden desplaçar o no s’aclareixen amb les noves tecnologies.
A veure si, al final, ens obligaran a tenir una tablet, un ordinador i un telèfon intel·ligent per llei. Que ja està bé de tanta falsa modernitat pel que interessa i tant d’obscurantisme per tota la resta.
Les dades del Banc d’Espanya ens diuen que ara tenim les mateixes oficines que en els anys setanta. Total, només han passat uns 40 anys i tot segueix igual, oi?
El 1977, en havia 3.486 sucursals a Catalunya i 3.522 ara, encara que, en realitat, ja són menys perquè han anat tancant mentrestant. I ull amb la dada: el 2008 hi havia 8.159 oficines però han tancat més de la meitat (57%) en 11 anys. Aquest ritme demencial de tancaments inquieta fins a la pròpia Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que es veu venir que hi haurà una concentració excessiva en determinades ciutats.
La banca digital no ha de ser l’excusa perquè, que jo sàpiga, no es compra una barra de pa amb cèntims virtuals., Ja està bé que sempre guanyi la banca sigui quin sigui el joc. Així que proposo a totes les administracions que abordin aquest problema amb reunions al més alt nivell per mirar de reduir els danys. Si no atenen a raons, proposo llavors que donin un pas valent i deixin de treballar amb les entitats bancàries que tanquen oficines. Un tancament, un client menys. I els ajuntaments no són clients precisament petits.
També nosaltres, com a usuaris dels serveis financers, podem canviar d’entitat bancària. Si ells no volen estar en els nostres carrers, nosaltres no voldrem estar en els seus comptes de beneficis. Juguem, doncs, que potser per una vegada salta la banca.