De vegades m’imagino treballant a Interior de la Generalitat. Quan manava el tripartit vaig portar el meu currículum a la porta de Governació, a la Via Laietana. El devien deixar «partit-en-tres» per reciclar-lo com a paper de wc, una manera «enginyosa» d’arribar a qui decideix. Però ara, en aquests temps convulsos, no voldria estar a la pell de la gent de comunicació. Home! M’agradaria pel sou i per estar en contacte amb un tema del qual hi entenc una mica. No, no és per haver escrit llibres policials, sinó perquè tinc un rerefons de delinqüent. Poca cosa, uns comptes a Suïssa i ridiculitzar polítics de dretes. També em passa que tinc una malaltia: m’agrada defensar els meus companys periodistes.
Quan coll...ns deixarem de posar polítics en càrrecs que haurien de ser per especialistes en el tema que han de gestionar? Permeteu-me que envií un WhatsApp: «Senyor Buch, em sembla lamentable que hagi destituït la Joana a comunicació d’Interior». Oh! És que s’ha equivocat donant a conèixer que es faria servir el gas pebre. I, si és així, tu no t’has equivocat mai? Clar que sí, és molt millor que un dia estiguis cridant «llibertat presos polítics» i aparegui un d’aquells armaris sense cervell i et posi esprai als ulls per sorpresa. Com? «Que si no estàs fent res violent, no cal que pateixis». I qui valorarà si hi ha violència? Marchena, Lamela, De los Cobos? Recordeu que la seva paraula va a missa i la teva... a la incineradora de Constantí. Pel que es veu, no arribaré mai a la Gene. Una llàstima que un home com jo, de 108 quilos, amb el títol de graduat escolar impecable, mori de caixera al Mercadona. Mira! Allà també tenen pebre!