Demà serà un dia dur, i com que ja porto un temps donant la llauna amb el «tema», he decidit destensar la situació i ampliar la base anant a bons restaurants i explicant acudits. Actualment el diàmetre de la meva base és de 124 centímetres, intentaré arribar als 130 per poder comprar camises XXXL, que encara em van grans. He fet un bon àpat amb un amic a Cal Xim, a Sant Pau de l'Ordal i he pres la decisió davant d'una ratafia envoltat de la pau del Penedès. Avui us explicaré acudits i riurem, que és lema del partit amb el qual em presento el 10-N: Riem Units. De moment som deu, com els que estan a pres.... perdó, perdó, ja ho deixo.
Al Tribunal Suprem, el fiscal crida a l'advocat: «vostè és un sediciós» i el lletrat contesta: «i vostè un repressor». Llavors, el Marchena diu: «Bé, un cop presentades les parts, continuem amb la vista»...
El nen li dóna les notes a la mare. «A veure... matemàtiques bé, ciències bé, literatura bé. Ep! Què és això d'un zero en conducta i comportament?». «Res, mama»... «Ja veuràs quan surti el teu pare de la presó i ho vegi».
El fill d'un CDR molt dolent li diu al seu pare: «Papa, crec que estàs obsessionat amb la química», i el pare contesta: «No ho crec, JoseLITIO».
El Jordi li diu a la dona: «Crec que Adan i Eva eren catalans». «Per què?» «Perquè no tenien trens decents, ni autovies, ni els deixaven penjar pancartes als ajuntaments, però els volien fer creure que estaven al paradís».
Què, veieu que bé riure sense tornar a parlar del de sempre? És que no hi ha res millor que riure... perdó, sí, el millor és riure l'últim.