Tinc una moto. Una Suzuki Burgman 650 Executive. La vaig comprar en temps de vaques magres, pensant que amb vehicle amb nom pijo dissimulava la meva pobresa. Per tant, no necessito una altra moto, Pedro Sánchez. No necessito que em diguis que a Catalunya el que hi ha és un problema de convivència quan el que hi ha és un problema polític. Dóna la cara com un bon estadista, en comptes de crear estratègies de divisió de P3.
La meva dona no és independentista, i dinem i dormim junts. El meu advocat no és independentista, i sovint sopem junts. La majoria dels meus amics no són independentistes, i continuem veient-nos com si no passés res. Amb la majoria, ni surt el tema de conversa. Home! Sí que hi ha divisió, els de l’Espanyol i els del Barça, els del Reus i el Nàstic o els vegans i els carnívors. Però això passa igual a Múrcia o a Vigo. Tinc al meu Facebook el Pau Ricomà (ERC) i l’Alejandro Fernández (PP). No cal que us digui que no porten la mateixa samarreta. I també us explicaré una anècdota, pels que venen motos. Em vaig trobar l’alcalde Ricomà i vam parlar de la Maria Elisa Vedrina, de qui va destacar que era bona persona i molt preparada. Sí, ell és independentista i d’ERC i ella és constitucionalista i del Partit Popular. Un d’aquests dies que esmorzava amb un amic magistrat, dels que no porten llacet, vaig veure el comissari de Tarragona. Vam estar una bona estona xerrant. No li vaig veure tampoc el llaç. Avui és el patró del Cuerpo Nacional de Policia. M’han convidat a la celebració però no hi puc anar i, per això, aprofito per felicitar-los. Sí, Pedro, sí, hi ha un problema de convivència terrible... entre tu i el teu psicòleg.