Mal dia. Avui és el dia de la sentència, del «fallo», del verb fallar. Hem fallat tots. Ha fallat tota la societat. Un fracàs. Si sortís una absolució... també hauria estat un fracàs. Falta intel·ligència a tot arreu. Una intel·ligència que pel que es veu no es pot aprendre. És com el talent. Hi ha milions de cecs. Uns s’agafen al Dret estricte dels papers, el creat per l’home, el dels codis i les constitucions, i no volen veure res més. D’altres s’agafen al Dret natural, el que neix amb la persona, als drets humans, als drets dels països. Tots són poc intel·ligents, especialment els que assenyalen amb el dit un paper i diuen: «Està prohibit! Ho veus? Ho posa aquí!». Quan tu entens el món com un llibre de 400 pàgines que porta el títol de Codi Penal és que tens un problema neurològic. El meu cervell ha muntat una pel·lícula feta de petits fragments. Hi ha l’Adolfo Suàrez dient que no podien fer un referèndum sobre la república perquè l’haguessin perdut. El president del Barça, innocent, dos anys a la presó. Un fiscal anticorrupció i un ministre parlant de perjudicar un país. Les trucades a les empreses catalanes perquè fingissin que marxaven. Un rei dient que no tornaria a passar. L’«a por ellos» o el cop de puny d’un policia a un fotògraf, una junta electoral ordenant que digui per la tele el que a ells els surt dels collons... Els altres, dient que ja els van avisar, que el que es va fer el 6 de setembre és una heretgia, que Puigdemont és una rata. Puf! Necessitem un líder amb majúscules, un home a qui seguir, una ment divina, un Jesucrist en qui tenir fe. Nosaltres sols no podrem. Ens manca talent. No som intel·ligents. Hem fallat.