Preocupació per la marca Tarragona

Llegia aquests dies la preocupació que té el sector hoteler de la nostra ciutat per l’impacte que ha tingut sobre la marca Tarragona el tancament de l’amfiteatre. És un malestar legítim, perquè certament la gestió de la crisi ha provocat que fora de la nostra ciutat pensin que els monuments cauen a trossos, i res més lluny de la realitat. Per això cal reaccionar de pressa per resoldre aquesta crisi de notorietat. Fa uns dies la tinent d’alcalde Paula Varas assegurava a la ràdio municipal que la decisió de tancar íntegrament l’amfiteatre i les escales del Miracle havia estat purament política. Si això és així, si cap tècnic municipal va recomanar el tancament integral del monument i de l’accés i va ser una instrucció exclusiva del regidor o regidors responsables, tindran raó els que diuen que el Govern s’ha precipitat i ha generat un impacte negatiu incalculable en la imatge de Tarragona a nivell nacional i internacional.

La nostra marca es basa en història i mediterraneïtat. Ha estat un treball d’anys definir quins són els nostres pilars i s’ha fet amb dades i amb una feina conjunta entre els sectors públics i privats. Tarragona és l’única ciutat de Catalunya Patrimoni de la Humanitat però cal encara que la gent la conegui, i aquesta ha estat la línia de treball en els darrers anys.

Cal recordar que la marca triga anys a consolidar-se, però que pot ser destruïda amb molt poc temps. És per això que em pregunto quina haguera estat la diferència si, en lloc de decidir políticament un tancament integral de l’amfiteatre amb caràcter preventiu, s’hagués fet com el 2018. És a dir, restringir l’accés a les parts en les quals cal intervenir però mantenir obert el monument de forma gratuïtat perquè la gent pugui accedir fins a la primera terrassa que és a tocar de les grades. Haguéssim donat la mateixa imatge d’«això s’enfonsa»? O haguérem salvat la marca amb un enfocament molt menys alarmista i igualment responsable?

Són preguntes que em faig, com exresponsable de Patrimoni Històric que sóc. Em sap greu que l’única resposta de l’actual Govern sigui criticar a l’anterior, sistemàticament en aquest i en gairebé tots els temes. Ni el govern socialista va ser tan dolent com diuen (de fet vam guanyar les eleccions) ni el govern independentista és perfecte, com asseguren. Tothom fa el millor que sap, d’això estic convençuda, també els actuals regidors i regidores. Puc no estar d’acord en el que fan i en com ho executen, però en cap cas els hi pressuposo mala fe.

És per això que llenço aquesta reflexió, tinguem cura en com tractem el patrimoni històric. Hauríem d’evitar fer guerra política a partir dels monuments. Ens hauríem de conjurar en preservar la marca Tarragona per damunt de totes les coses i treballar per aconseguir, entre tots i totes, els majors suports externs perquè l’Ajuntament de Tarragona sol no pot, ni abans, ni ara, ni en un futur.