La sentència

Malauradament s’han complert els pronòstics pessimistes i la sentència del Tribunal Suprem ha confirmat que el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol ens acompanyarà durant la pròxima dècada. Intentar resoldre per la via judicial el que és un problema polític majúscul ha estat un error garrafal. Com ho va ser en el seu moment «passar el raspall» pel nou Estatut sorgit de la voluntat democràtica i política del país. Els condemnats i les seves famílies patiran en primera persona aquest disbarat històric i als avis i àvies de Reus se’ls gira feina. I als seus fills, als seus nets, als seus besnets... Escric aquest article minuts després de la publicació de les condemnes i abans de conèixer en detall la reacció ciutadana i política. La dels partidaris del dret a decidir i la dels qui no ho són. Si he vist que l’Ajuntament de Reus ha suspès l’activitat institucional en desacord amb la sentència i que els promotors del #TsunamiDemocràtic han fet els primers passos per expressar públicament el rebuig a la decisió judicial a través de columnes ciutadanes. Són dues mostres del panorama en el qual estarem immersos durant molt de temps i les pròximes setmanes amb especial intensitat per la proximitat de les eleccions del 10-N. La sentència no contribueix a generar una atmosfera propicia al diàleg, únic camí per resoldre les diferències de fons i de forma del que des de Madrid qualifiquen de desafío catalán o conflicto catalán. És miop pensar que el desafiament o el conflicte són només catalans. El que tenim damunt la taula és un repte que concerneix Catalunya però també a Espanya i que exigeix coneixement i generositat per tenir suficient visió de futur. O potser algú creu que més de 2 milions de persones canviaran de parer atemorides per la sentència del Suprem? Desitjo que tothom tingui el cap fred i el cor calent per exercir i respectar els drets democràtics al carrer i a les urnes. No hi ha cap altre camí. La plaça del Mercadal ha estat escenari durant molts mesos de la constància i persistència dels avis i àvies de Reus i del seu comportament exemplar. Fem cas a la gent gran. La majoria les han vist de tots els colors i en canvi s’han mantingut ferms a la Mercadal i a la plaça de la vida. Prenguem-ne bona nota. Els qui defensin el dret a decidir i els qui no. La convivència demana reconèixer als altres i arribar a acords, no per empresonar ningú. Aquesta sentència, de moment, ens condemna a tots.