Bon dia, sediciosos perillosos. Ho dic així, tan clar, perquè entenc que qui no ho sigui ja fa mesos que haurà deixat de llegir l’article d’un «referendumista». Ei, acabo de crear una paraula? Enviaré un mail a la RAE, però dubto que l’acadèmia vulgui acceptar-la perquè el meu correu elèctric té un domini català. Quan dic domini, només vull dir això que va darrere de l’arrova, no que vulgui dominar res. S’ha d’aclarir tot molt bé perquè avui dia esternudes i tens vint paios amb un tió colpejant la porta de casa teva a les cinc de la matinada. Per cert que hi ha dies que surto de festa i a aquelles hores no hi sóc. M’imagino els GEO, els dels kalashnikov i el de la càmera que grava en vertical (aquest no hi falta mai) destrossant la porta de casa i que no hi hagi ningú. Deixaré cervesa a la nevera perquè les mirin una estona.
Tornant a la RAE. Els llibres d’estil de La Razón, el Mundo i d’altres tebeos infantils també han comprat una caixa de gomes Milan per esborrar la paraula colpista. M’agradaria fer acudits del tema però amb tot aquest xou m’és impossible, perquè tinc una certa «indynació». Mira! He creat una altra paraula!
Ara que estic estudiant Dret a la URV i, ja que m’he animat a crear paraules, vull crear la paraula «Pseudotipicitat». Quan un delicte està al Codi Penal es diu que està tipificat. I si no està al codi penal? Simplement, no és delicte. Però ara mireu al cel, hauríeu de sentir música celestial, perquè la Santíssima Trinitat ens ha portat la «pseudotipicitat». Què és això? Doncs que et condemnen per un delicte que no existeix. Per cert, com deuen aprovar a la RAE les paraules noves? Ah, ja sé: ho deuen fer votant!