He crescut professionalment dins una comissaria. He estudiat balística a la Guàrdia Civil, he disparat a la central d’Egara de Mossos i els guàrdies urbans de Barcelona m’han ensenyat investigació d’accidents. Vaig estar a la comissaria de Canillas, a Madrid, quan s’investigava l’11-M. Esmorzo amb policies, he passat nits senceres dins les patrulles i he anat de copes amb ells. M’agrada conversar amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil de Tarragona i amb el comissari del CNP. Són gent atenta, culta i amable que t’ajuden sempre que poden. Puc agafar un telèfon i demanar un favor sabent que me’l faran.
Estic amb un policia a un bar del Passeig Maragall. Està emprenyat perquè l’envien dins d’una manifestació de paisà. No li fa cap gràcia i diria que té por. Si el descobreixen, pot ser linxat dins una multitud. Comprensible. Humà. Els Mossos són gent que aprecio. Algun m’ha deixat bocabadat amb un discurs propi d’un doctor en Dret. L’únic lloc on no sóc benvingut és a Via Laietana. (Ja us ho explicaré...) Per això, m’emprenyo quan els veigcolpejant menors a terra, detenint un fotoperiodista o donant cops a detinguts que ja estan amb les mans a una paret. El càstig l’ha de posar el jutge, no el policia. Quan el policia surt del protocol i actua com un «poligonero» taca un col·lectiu honorable. Els agents «de veritat» s’emprenyen veient actuacions nefastes, a diferència d’un ministre inútil d’un president inútil que diu que els vídeos són muntatges. Una actitud que no fa cap favor a ningú. Els matons amb uniforme cal expulsar-los del cos i que muntin un gimnàs de boxa. Dins la Policia hi ha d’haver gent que honori l’uniforme, no eixelebrats.