I demà, què?

Han passat vuit dies de la publicació de l’enverinada sentència del Procès i el que més neguiteja no és el poc temps i les moltes emocions viscudes si no el futur que ens espera.

La plaça del Mercadal, les façanes dels jutjats i de la comissaria de la Policia Nacional, els carrers de Reus, les vies del tren, han estat l’escenari d’una clara, nítida i pacífica demostració ciutadana d’indignació serena. Com en molts altres pobles i ciutats.

La setmana passada ja vaig pronosticar en aquesta columna que el conflicte polític obert entre Catalunya i Espanya va per llarg. Ens calen, més que mai, predicar i practicar els atributs amb els quals Josep Anselm Clavé i Camps va definir al casteller al segle XIX: força, equilibri, valor i seny. El poeta, polític, compositor, director de música i activista republicà ho va escriure en la seva obra musical Los Xiquets de Valls el 1867. Una partitura original la podeu contemplar a la Galeria Museu de la colla vallenca. Clavé, reconegut fundador del moviment coral i de l’associatiu, ens ha llegat una gran quantitat de peces corals populars de gran renom en aquella època entre la gent treballadora i de classe mitjana. Les actuals circumstàncies polítiques i socials donen especial valor a la força, l’equilibri, el valor i el seny cantats fa més de 150 anys per Clavé.

Els actes de violència al carrer que estem veient i patint aquests dies, especialment a Barcelona, amb cremes de contenidors, barricades i llançament d’objectes per part d’un sector minoritari dels manifestants i les càrregues i cops de porra i de pilotes de goma de les forces de seguretat, no ens ajuden gens i embruten l’excel·lent treball dels moviments socials. L’actitud i la reacció del govern espanyol i de la majoria dels líders polítics estatals tampoc convida a l’optimisme a curt i mitjà termini, havent-hi unes eleccions generals pel mig en les quals està en joc si la Moncloa la presidirà l’esquerra o la dreta que ara com ara no ha mostrat cap voluntat d’escoltar als més de 2 milions de catalans que reclamen el dret a decidir a través de les urnes. I a Catalunya, la governança tampoc està passant pel millor moment.

El president de la Generalitat qüestionat per propis i estranys i el govern immers en una mena d’esquizofrènia estratègica i tàctica de dos socis als quals el carrer exigeix unitat d’acció mentre que als despatxos i als titulars dels mitjans es llencen els trastos pel cap. I el que ens convé avui i demà és força, equilibri, valor i seny.