Bon dia, senyors. Li diré una cosa al conseller d’Interior. Ben clareta. Quan un policia dóna un cop de porra al cap d’un ciutadà està fent una pràctica censurada per les normes. Agafem a aquest senyor que fa això i impedim-li que ho torni a fer. Punt. És tan difícil? Si jo, com a periodista, publico que Miquel Buch es vesteix de dona, amb portalligacames, i es fot mig quilo de cocaïna mentre veu Emmanuel Negra per la tele, estic mentint. Llavors, el director del mitjà pel qual treballo no dirà que ha obert una investigació, sinó que m’enviarà a treballar a un bar que es diu INEM on fan tapes boníssimes. A més, el Buch em demandaria i un jutge em faria pagar 10.000 euros en concepte de responsabilitat civil. Quan un policia li obre el cap a un ciutadà amb la porra. Quan un cap d’operatiu ordena fer el «carrusel» amb els furgons. Quan una comitiva de la por s’atura a un carrer de Barcelona, on no hi ha disturbis, i comença a colpejar els ciutadans, no hi ha investigació que valgui. Les investigacions són aquesta merda que us heu inventat per aturar qualsevol acció disciplinària. Fi de la primera part. Ara faran el NO-DO i anirem al lavabo.
Estimat senyor Buch. «Querido señor Marlaska»: L’actuació per fer front a un atac com el que vau patir havia de ser contundent. D’acord. Era una situació extrema. D’acord. No s’havia vist mai. D’acord. Havíeu de defensar l’aeroport i la Jefatura. Sí, senyor. Felicitats, però tot això ho heu de fer des de la legalitat, tant la BRIMO, com la UIP, el GRS o la BMW. Si els dolents veuen actituds delictives en les forces de seguretat, aplicaran allò... com es diu... Ah, sí! La proporcionalitat.