Plou sobre mullat

Quan passa una tragèdia com la de les conseqüències dels aiguats del passat dimarts, la majoria de paraules sonen buides. S’imposen els fets. I el preu en vides humanes i en danys morals i materials és elevat. Costarà molt recuperar la normalitat. I algunes ferides seran presents mentre les famílies, els amics i els veïns tinguin memòria.

Reus i el Baix Camp no s’han escapat de la força destructora de l’aigua. La imatge d’algunes de les rieres, amb sols de més de 5 metres de profunditat, són esfereïdores. Fa 25 anys la natura desfermada ja ens va castigar amb un tràgic balanç de morts i desperfectes. Arribats a aquest punt i quan veiem com plou sobre mullat, ens hauríem de fer dues preguntes: què no hem après del passat i què cal fer per evitar o minimitzar els efectes si la història es repeteix.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Vernet, deixa fa uns dies en una entrevista a Catalunya Ràdio que cal entendre que no podem convertir els rius (jo hi afegeixo les rieres) en canals artificials. El conseller, polític i tècnic amb llarga experiència a l’administració pública en diversos càrrecs, sap perfectament que el país pateix una deficient planificació urbanística en algunes zones que s’arrossega de dècades enrere i també sap que les retallades i les prioritats han aprimat extremadament les inversions en el manteniment de tot el sistema hidràulic català. I com que abans de conseller va ser tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Sant Cugat, també coneix el patiment de moltes ciutats i pobles que no tenen ni les competències ni els recursos econòmics per endreçar unilateralment els seus respectius termes municipals. I, un cop acabat el balanç d’aquesta segona bufetada, caldria concentrar totes les energies en ajudar a la recuperació social i econòmica de les zones afectades i en aprendre la lliçó. I això és feina de totes les administracions. La Generalitat al davant i els ajuntaments al costat. No ens podem permetre el luxe de fer-ho d’una altra manera.

L’ínclit president dels Estats Units, Donald Trump, es va despatxar un informe de 1.656 pàgines sobre els efectes del canvi climàtic en l’economia, la salut i el medi ambient amb un patètic i preocupant «No m’ho crec». Que li ho preguntin als pagesos que coneix pam a pam el territori i saben com estava fa 20 o 30 anys i com està ara. Que li ho preguntin als alcaldes i a les alcaldesses que han de gestionar municipis que abracen rius o rieres.

Que els ho preguntin als ciutadans i ciutadanes que han perdut familiars i hisendes.