Veritats i mentides

Veritats i mentides són inherents al que es diu o s’escriu. Les religions del llibre van consagrar l’escrit com a paraula de Déu per sortejar les falsedats de la indústria de la religió parlada.

Després va resultar que les «veritats» havien de ser interpretades per exegetes o sacerdots i els límits de la veritat es van difuminar.

Fins i tot el conformisme calderonià que «Nada es verdad ni es mentira...» tirant-li la culpa als vidres, va tenir el seu dia al sol.

Veient la realitat a través del vidre de la pantalla de l’ordinador, els riscos que es pugui apreciar l’error poden incrementar-se. La meva confiança en el que vegin les generacions del futur la diposito en el que hi ha darrere el vidre: la CPU i la seva connexió a Internet.

Avui dia ja és possible identificar els plagis amb simples programes de Google. Els que treballem en l’edició d’estudis, tesis de màster i crítica científica, els fem servir rutinàriament.

La xarxa ens permet conèixer quina faula oculten les declaracions de polítics i la «maleïda hemeroteca» digitalitzada desenterra el «donde dije digo, digo diego» o ves a saber que. Es tracta de millorar la disponibilitat i tenir sistemes que identifiquin les mentides «en línia» i instantàniament. Els mentiders hauran d’esforçarse molt per colar falsedats a programes potents.

La magnitud de les mentides la va definir el polític anglès Benjamí Disraeli, conegut també com a lord Beaconsfield, com «mentides, maleïdes mentides i estadístiques». Es podrien afegir les promeses electorals, les atribucions acadèmiques falsejades, les enquestes i el nombre de participants en una manifestació.

Les promeses electorals amb prou feina arriben a cobrir una legislatura. Les mentides, es diu, tenen les potes curtes. Les atribucions acadèmiques falsejades estan arrelades en la presumpció, l’autocontemplació i la supèrbia incontinguda.

Tot just sobreviuen el contrast amb els companys de curs, si és que existeixen. Les enquestes són mentides organitzades, fruit de la dedicació de sociòlegs al servei de qui les encarrega.

Que un component essencial sigui la «cuina» les enllaça amb les olles i els guisats que, al final, hagin de ser a gust del consumidor. Els participants en una manifestació són un desafiament a l’aritmètica i, de vegades, també a la física de fluids i el que més s’acosta a les estadístiques de Disraeli.

Els que creiem en la democràcia podem considerar que les eleccions poden resoldre i, també, dissoldre algunes de les mentides assenyalades. El poder de la majoria amb respecte dels drets de les minories es basa en realitats aritmètiques. Però cal mirar més enllà i per sobre.

Per arribar a unes eleccions cal passar abans per condicions justes de l’accés a les eleccions en qüestions de terminis, termes, mètodes de recompte, accés a la difusió de les opcions, i vigilància del procés.

Lamentablement en aquesta part del món tot això roman lluny de ser equànime i ordenat. L’arbitrarietat de molts aspectes de la mecànica electoral i la ingerència d’instàncies sense suport democràtic com les administracions electorals i judicials, conformen una realitat que conté més de mentides que de veritats.

Aneu, aneu a votar. Tot plegat és una de les poques oportunitats de fer valdre les vostres veritats. I ja parlarem dels resultats.