Fa 25 anys el Josep Maria Arias em va convidar a una tertúlia a la SER on vaig dir aquesta frase: «en tots els anys que fa que visito la policia, mai he vist que es pegui a ningú». I ho deia convençut. Alguna vegada havia vingut a veure’m algun detingut amb cops. Quan anava a la comissaria, em deien que havia fet destrosses o atacat algú i «se le ha tenido que reducir». Reconec que sóc molt innocent com a periodista d’investigació, perquè me la colen amb facilitat. Però un inspector em va dir un dia una frase que em va deixar fred: «Cuando se han meado encima, ya no hablarán». Em pregunto en quina situació es pixa a sobre un adult.
El maig del 2014, l’advocat de Ginebra O. Peter, presentava una demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans en nom d’un noi espanyol de 24 anys. Llegeixo en aquesta demanda que va patir pallisses, cops al cap, als testicles i a les costelles, tècniques d’asfíxia, tocaments, aplicació d’elèctrodes i la introducció d’un pal pel cul. El noi va quedar en llibertat després de declarar davant l’Audiència Nacional, i de desmaiar-se mentre ho explicava al magistrat, que no va moure un dit per investigar les tortures exposades. Aquest jutge el veieu sovint per la tele. Espanya va ser condemnada a pagar 23.500 euros per aquesta omissió. Iridia i ACDDH anuncien ara que estan exposant davant dels jutges que alguns dels detinguts pels aldarulls a la Via Laietana han patit maltractaments policials. Tornem a veure la mateixa omissió, i Grande-Marlaska es nega de nou a investigar aquestes presumptes irregularitats policials. Espanya ha estat condemnada nou vegades per no investigar-les. Volen guanyar la desena?