La felicitat

Què és la vida? La de les persones, la solitud de ser els únics éssers vius que sabem que morirem. Però, justament per això, també som amos del nostre temps, els únics que podem gestionar-lo. El com ho gestionem ja depèn de com ens veiem a nosaltres mateixos, de la nostra fortalesa o la nostra debilitat, dels nostres complexos i de les nostres pors o de les nostres alegries.

A vegades vivim tant que ens oblidem de ser feliços, que convé recordar sempre que és la finalitat de tots els éssers humans. Vivim en la perpètua contradicció d’una realitat cada vegada més líquida, uns recursos cada vegada més precaris i l’obligació de mostrar-nos sempre joves, actius, amb somriures tan falsos com els de molts candidats a la presidència del Govern.

La informació, que hauria de guiar-nos per aquesta selva, s’ha convertit en una eina inútil per excessiva. Cada dia rebem un bombardeig de dades inassumible i, per si no n’hi hagués prou, en una barreja de la veritat amb la falsedat, l’important amb l’irrellevant, el que és urgent amb la frivolitat i, entremig, que no faltin els gatets.

Davant d’aquest panorama, és fàcil sentir ansietat, angoixa, por o estrès i ens calen eines per domar aquestes sensacions i recordar-nos que la felicitat és el nostre objectiu vital.

En aquest context, estic molt feliç de l’aliança que Mare Terra Fundació Mediterrània ha segellat amb delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) per difondre aquestes eines de salut mental i emocional que tant ens fan falta per viure amb més pau.

Tarragona té, a més, un altre focus de malestar personal en el qual pensem poc fins que ho veiem en tota la seva esplendor. O millor dit, resplendor, el del cel vermell o taronja per fuites o per incendis. Moltes persones, després d’aquests accidents, m’han explicat que ara senten por o que estan nerviós com una mala cosa per si en passa algun de greu. També aquí el COPC pot ajudar-nos, i molt, a conviure amb el nostre paisatge industrial amb respecte, però sense por.

Així, m’il·lusiona moltíssim aquesta col·laboració amb el COPC perquè està plena de possibilitats positives per a tothom. Una de les primeres propostes que tenim al cap és la d’oferir formació a les nostres instal·lacions, en grups reduïts, per saber identificar què ens produeix malestar personal i poder així abordar-lo.

És una satisfacció constatar que el COPC, en aquest sentit, és un col·legi modèlic per la seva actitud proactiva i oberta a la societat. Els professionals de la psicologia no es queden quiets esperant, sinó que surten al carrer a complir la seva comesa: recordar-nos que hem de ser feliços i ajudar-nos a aconseguir-ho.