Tribuna
Repressió fiscal a Reus
Portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Reus
Que el govern de Reus hagi decidit apujar els impostos i taxes un 10% de cara a l’any vinent és un disbarat i un cop baix a la ciutadania. Que la proposta hagi sortit de l’alcalde Pellicer i el seu partit, JuntsxReus no ens estranya. L’any 2011, a l’inici del seu primer mandat, ja va aplicar uns increments d’IBI i brossa escandalosos. I, ara, ho ha tornat a fer.
El que sí que ens sobta és que ERC, el seu soci actual de govern, hagi acceptat aquest augment, s’hagi sotmès a la política de dretes, oblidant la justícia social i demostrant una manca de sensibilitat cap a moltes famílies que, si en aquests moments s’ho estan passant malament, a partir del 2020 s’ho passaran pitjor.
I això, al nostre entendre només obeeix al que ja hem denunciat diverses vegades en aquest mandat: que Reus té un govern de conveniència, que es mou per interessos de partit, més que no pels interessos de la ciutat i la seva gent i que les directrius es marquen als despatxos de Barcelona.
I la resposta de la ciutadania ha estat clara. Rebuig contundent a unes ordenances fiscals que no són la millor opció per garantir la qualitat de vida de les famílies que, més que patir pressió fiscal, patiran repressió fiscal, en tant que el seu poder adquisitiu no ha augmentat.
I aquest escenari ens fa témer el pitjor: que moltes d’aquestes famílies marxin de Reus i optin per altres ciutats de l’entorn per fixar la seva residència, on puguin gaudir d’uns bons serveis, amb governants eficients i capaços de fer front a les seves necessitats.
I és que a Reus, de moment, no hi ha cap indici que el govern hagi fet una aposta per una millora clara dels serveis que presta l’Ajuntament. Perquè, si bé és cert que el pressupost municipal augmenta un 13,6% de cara a l’any vinent (a força d’esprémer la butxaca dels contribuents, que quedi clar!), les partides de caràcter social continuen sent ridícules, com en anys anteriors.
Reus destina la meitat de diners al capítol de Benestar social que la majoria de ciutats amb el mateix nombre d’habitants. No és d’estranyar, doncs, que suspengui en molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per al 2030 creats per les Nacions Unides, entre els quals destaca l’eradicació de la pobresa a la ciutat.
A més, el pressupost inclou un Pla d’inversions de 6,6 milions d’euros sense saber quines accions inclou, a què es destinaran aquests diners. És a dir, un pressupost fantasma amb una carta blanca milionària, que tant els regidors de l’oposició com la ciutadania ignorem.
Ens hauria agradat que aquest pressupost fos un rendiment de comptes del govern cap a la ciutadania, que demostrés que és capaç d’afrontar les prioritats dels reusencs i reusenques, que presentés mesures efectives per millorar la seva qualitat de vida. Que, en definitiva, demostrés l’eficiència i l’eficàcia del govern.
I per contra, l’únic que queda demostrat és que fruit de les seves decisions, aquest 2020 estarem pitjor.
Una altra oportunitat perduda per generar millors condicions de vida a la nostra ciutat.