L'Extremadura

L’equip de futbol del Girona va guanyar el passat diumenge a l’Extremadura al seu camp d’Almendralejo (Badajoz) i a la roda de premsa posterior el seu entrenador va ser preguntat en català pels periodistes gironins.

La protesta d’alguns incultes periodistes locals que no haurien dit res si les preguntes s’haguessin formulat en anglès o en algun altre idioma no espanyol, va provocar una exemplar nota de premsa del club extremeny acabada en una simpàtica frase en català.

Vaig felicitar immediatament el club a través de les armes i avui ho vull reiterar perquè el seu exemple és molt necessari per tothom. També per l’actual Govern de la Generalitat que, si no ha agraït el gest, encara és a temps de fer-ho perquè la nostra llengua minoritària com és i en retrocés de suports els darrers temps a les Espanyes necessita aquests gestos i els necessitarà en el futur. A la resta d’Espanya s’estima i es respecta Catalunya molt majoritàriament encara que hi hagi gent –fora d’aquí però també aquí– que sembla que s’esforça perquè se’ns giri l’esquena.

No hauria cregut mai que després de quaranta-dos anys de democràcia plurinacional a Espanya hauríem de veure reaccions tan extemporànies i intransigents com les d’aquests periodistes extremenys que haurien de ser desautoritzats pel seu Col·legi Professional i els mitjans extremenys si encara no ho han fet. Un periodista és –o hauria de ser– per definició una persona culta i poliglota, hauria de saludar que es parlessin diferents llengües i hauria de presumir d’entendre-les. I puc assegurar que el català l’entenen els castellanoparlants que hagin acabat –i ja no dic aprovat – els estudis primaris. Així que com tècnicament ho entenien, la seva reacció no es pot entendre si no és per raons d’animadversió a la nostra parla o a Catalunya.

Dit això, els catalans també hauríem de reflexionar per què passen aquestes coses i si no haurem contribuït els darrers temps a la incomprensió de la nostra realitat cultural i nacional com es veu també en aquestes eleccions. Una de les seves expressions és els debats on les senyores que encapçalen les candidatures del PP i de Ciutadans a Catalunya pregunten repetidament quantes nacions hi ha a Espanya. Crec que encara ningú no els ha respost que les que els ciutadans i ciutadanes decideixin. A Alemanya i als EUA en diuen estats i ningú no s’escandalitza.

Felicitats de nou a l’Extremadura per la seva reacció. I per extensió als extremenys i extremenyes que enllà la seva immensa majoria estic segur que se senten representats per la nota del Club. Conec bé els i les qui viuen a Tarragona. Són gent extraordinària.