Ja sé que tots heu llegit moltes vegades que sóc un andalús IRPF, indepe, rojo, pobre i fals. Però no sé si heu vist que sempre menciono Riudoms als meus articles. Ho explico. Un dia un amic em va dir: «Moisès, t’adonaràs que Riudoms és el Detroit del Camp de Tarragona». Entenc que ho va dir perquè hi havia molts emprenedors i industrials, com el Gaudí o el Salomó, no per estar farcit de delinqüents. El 1972 vaig arribar a Salou amb el Sevillano de Renfe. Em vaig agenollar davant la Torre Vella i vaig cridar «Descubro esta tierra en nombre de los andaluces». Un amic dels meus pares es va apropar i va dir «Pepe, tu hijo promete, voy a enseñarle Riudoms». Recordo veure des de dins d’un mini aquell llarg i estret carrer per on circulaven carros de pagès amb somera. I vaig pensar per què coi no m’havien mostrat la boîte Flash Back en comptes d’un poblet on feien coca de recapte.
He buscat Riudoms a un diccionari del 1850 que vaig robar al Mercat de Sant Antoni: «Villa de la provincia de Tarragona con 1.000 vecinos, a dos leguas y media de la capital». Si Tarragona tenia llavors 2.900 habitants, fent un càlcul patillero, ara el nostre Detroit hauria de tenir 35.000 ànimes. Gaudí, el show de la colza, Guinjoan, Salvadó... Riudoms és l’autèntica capital! Dijous vaig anar a l’excursió de premsa del 150 aniversari del Port modern. Esperava impacient veure la Montse Adan, però quina decepció, va venir el Cruset, molt més lleig que ella. Vaig aprofitar el llarg trajecte en bus de 100 metres per investigar-lo: és simpàtic i se’l veu bona gent. No sembla un president. El Pedro tampoc, però el Josep Maria és més viu: Imagineu... es de Riudoms!