Ara sí!

Hem dit durant la campanya que d’aquestes eleccions se’n derivaven dues úniques opcions. O bé teníem un Govern progressista liderat per Pedro Sánchez o bé ens trobaríem de president a Pablo Casado amb ministres de l’extrema dreta de Vox asseguts al Consell de ministres (amb tot el que així podria significar...).

Així ho han entès també els tarragonins i tarragonines i el resultat a les urnes ha estat inapel·lable: creixement del PSC a Tarragona (hem passat d’un a dos diputats i hem consolidat un senador) i cap diputat per la suma de PP-Ciudadanos-Vox. Cap. Ni un.

Vull, en primer lloc, donar les gràcies als més de 73.000 tarragonins i tarragonines que han votat socialista en aquestes eleccions. El vostre vot valent permetrà el Govern progressista estable que tots ambicionàvem. El compromís dels diputats i senadors del PSC amb les comarques tarragonines serà total i absolut, ho vaig dir durant la campanya i ho reitero ara. Ens hi deixarem la pell defensant aquestes comarques, en podeu estar segurs.

Parlo també amb l’esperança que segur que comparteixo amb molts de vosaltres (hagueu votat o no socialista). El preacord de Govern assolit aquest dimarts és una llum d’esperança i de futur de progrés per al nostre poble.

Només cal veure la reacció furibunda tant de la dreta-extrema dreta com de l’independentisme més radical per constatar que aquest principi d’acord basat en els valors de la llibertat, el respecte i l’aprofundiment democràtic són l’embrió d’una oportunitat històrica per sortir tant del bloqueig com del pessimisme antropològic que semblava que ens connectava amb les pitjors pàgines de la nostra història. I no serà així perquè ara sí!

Ara sí que podem combatre la precarietat en el món del treball i garantir llocs de treball estables i ben remunerats.

Ara sí que aconseguirem aprofundir en les polítiques feministes més amenaçades que mai per l’auge de l’extrema dreta masclista de Vox.

Ara sí que assegurarem la convivència a Catalunya i cercarem una sortida sensata i dialogada al desgavell provocat per l’independentisme unilateral, sempre –com és lògic– dins de la Constitució, l’Estatut i el respecte a la llei.

Ara sí que impulsarem una reforma fiscal justa i progressiva que ens equipari amb Europa, ara sí que podrem aprovar polítiques socials justes i nous drets, ara sí que es podran eliminar els privilegis fiscals d’aquells que s’atreveixen a robar als ciutadans posant els seus milions en paradisos fiscals a l’estranger.

Res serà fàcil perquè els obstacles i bastons a les rodes que ens voldran posar seran molts i vindran dels radicalismes de banda i banda, però estem convençuts que el projecte és molt il·lusionant i engrescador, com deia ahir mateix el president Pedro Sánchez.

Alguns periodistes m’han trucat les darreres hores preguntant-me sobre un eventual bloqueig i derrota en la votació d’investidura del nou Govern. Ni em passa pel cap. És obvi que PP, Vox i la CUP votaran en contra però, i la resta? Votaran en contra d’un Govern progressista juntament amb els diputats de l’extrema dreta? Cal recordar que n’hi ha alguns que s’han presentat a les eleccions assegurant que «ni per activa, ni per passiva, ni per acció, ni per omissió permetrem un Govern de la dreta al conjunt d’Espanya». Doncs ara tenen l’oportunitat de demostrar-ho.

Com ha dit el pròxim president de la Generalitat, Miquel Iceta, qui no voti la investidura del president Pedro Sánchez estarà, de facto, votant trobar-se a Vox en el poder. Tal qual.

També se’ns pregunta sobre qui serà ministre, sobre noms i tal. Sincerament, això no és l’essencial.

El que ens ha mogut a tancar aquest pacte és acordar un Govern progressista i estable per als quatre anys vinents. Un Govern que aporti solucions: que ajudi al fet que les famílies trobin feina i guanyin un salari decent, que els proporcioni una sanitat i una educació públiques de qualitat i una jubilació digna, tal com es mereixen. Aquests són els nostres objectius i no renunciarem a ells per cap oportunisme de curta volada.

És un projecte realment molt suggerent i un camí de progrés que val la pena recórrer, oi que esteu d’acord? Doncs som-hi!