El pobre no serà mai oblidat

Llegim en el llibre dels Salms: «El pobre no serà mai oblidat, no es veurà defraudada l’esperança dels humils» (Sl 9,19). Amb aquestes paraules del salmista, el papa Francesc encapçala la convocatòria de la tercera jornada dedicada als pobres, que té lloc aquest diumenge.

Es tracta d’una jornada mundial dirigida a tots els catòlics, invitant-nos a fer un procés de conversió per tal de reorientar la pròpia vida acarant adequadament el problema dels pobres i dels desvalguts del món.

El moment en què va ser escrit el Salm era una època arrogant i sense cap sentit de Déu, on es perseguia la gent senzilla per apoderar-se fins i tot del poc que tenien i reduir-los a l’esclavatge. Avui no hem canviat gaire, indica el Papa.

La crisi econòmica no ha impedit l’enriquiment de molts grups de persones, mentre pel carrer ens hem anat trobant cada cop més amb les víctimes de la societat opulenta, els descartats de la societat, els llençats a la vorera del camí de la vida sense cap bon samarità que s’hagi compadit d’ells.

Molts joves d’arreu del món es veuen amb la necessitat d’emigrar, tot fugint de la fam o de la guerra; però s’aixequen molts murs que bloquegen les seves portes d’entrada. És el fruit del desig egoista de sentir-se segurs amb les pròpies riqueses, en detriment dels qui es queden fora. Passen els segles i la condició dels rics i dels pobres es manté gairebé inalterada, com si l’experiència de la història no ens hagués ensenyat res.

Els pobres són els primers capacitats per reconèixer la presència de Déu i donar testimoni de la seva proximitat en les seves vides. Això no obstant, per a superar l’opressiva condició de pobresa cal que percebin la presència dels germans i germanes que es preocupen per ells i que, obrint la porta del cor i de la vida, els fan sentir amics i familiars.

Només d’aquesta manera podrem «reconèixer la força salvífica de les seves vides» i «posar-los al bell mig del camí de l’Església», com afirma el papa Francesc a l’exhortació sobre L’alegria de l’Evangeli (n. 198).

L’Església ha d’estar sempre propera als pobres, perquè és un poble enmig de les nacions que té per vocació no permetre que ningú es trobi estrany o exclòs, donat que implica a tots en un camí comú de salvació.

«L’esperança dels humils» a la qual al·ludeix el Salm esmentat, es comunica a través del consol, que es realitza acompanyant els pobres no per un moment, afirma el Papa, sinó amb un compromís que es perllonga en el temps. Els pobres obtenen esperança quan no ens veuen complaguts per haver-los dedicat una mica del nostre temps, sinó quan reconeixen en el nostre sacrifici un acte d’amor gratuït que no cerca la recompensa.

Felicito, doncs, els voluntaris que teniu cura dels pobres a seguir i a intensificar el vostre treball, convidant també a d’altres en aquesta tasca. I us recomano que aneu més enllà de les seves necessitats materials, per poder descobrir la bondat amagada en els seus cors.