Directiva europea d'insolvència (fracàs empresarial/refinançament)

El passat mes de Juny es va publicar al Diari Oficial de La Unió Europea la Directiva sobretot pel que fa al que s’ha conegut com «segona oportunitat» per les empreses i empresaris; el tema segurament no ha tingut la publicitat necessària, que seria d’exigir, en un tema de tanta transcendència, però el cert és que la nova Directiva ve a regular variables tan emblemàtiques com les sortides empresarials a situacions d’insolvència i exoneració de deutes, garantint que davant les dificultats financeres es tinguin opcions que permetin la continuació de l’activitat empresarial, sempre que es compleixin una sèrie de requisits.

La nova normativa vol unificar la legislació dels països de la Comunitat Europea a l’hora d’oferir alternatives viables davant «fracassos empresarials» evidents, on la mala fe no és conseqüència d’aquestes; és evident que la nova formula té un període de transposició als diferents estats, d’un mínim de dos anys, però no oblidem que el nou marc és una via destinada a una necessitat objectiva en el que s’han fet esforços, però on és necessari seguir treballant per donar solucions pràctiques, i no només opcions teòriques.

La necessitat de disposar d’un marc legal que doni una «segona oportunitat», millorant procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, és una prioritat davant un «allargament innecessari» de les fórmules avui vigents, que sembla «que volen però no poden» complimentar el que «les exposicions de motius legislatius» presenten de manera generalitzada.

El text legal Europeu vol permetre als autèntics creadors de llocs de treball i riquesa comuna, opcions d’esperança per reconduir una crisi que a vegades venen a comportar la mateixa desaparició de les iniciatives empresarials, amb el que això comporta respecte a la pèrdua de feina i caiguda d’ingressos pels països, per tant, estem davant d’un instrument al qual se li hauria de donar la urgència que la situació comporta en si mateixa.

La nova opció jurídica preveu novetats com la «reestructuració empresarial preventiva», amb especial referència a la suspensió temporal d’execucions, i tot el que suposa el tràmit de negociació i elaboracions de plans de viabilitat futura, sense oblidar pel que fa als costos per portar-ho a terme; de manera singular i en l’apartat de «plans de reestructuració» també es fixa el contingut i el procés d’adopció per la seva aprovació, amb especial referència a la intervenció de l’autoritat judicial o administrativa.

No oblida tampoc, el nou marc legal, el finançament, un cop feta la reestructuració, amb especial referència a la posició jurídica dels creditors, evitant conductes «doloses». Finalment el punt referit a les «exoneracions», també té la seva transcendència, aquí es parla en profunditat al respecte, buscant una uniformitat europea vital per l’èxit dels objectius marcats. En qualsevol cas, és cert que segueixen sense resoldre’s definitivament qüestions com el tema dels crèdits públics i la seva conceptuació en el mateix procés de negociació d’acords possibles i viables, no obstant aquí tindran la paraula els diferents òrgans judicials intervinents a l’hora «d’agilitzar» uns pressupostos que d’entrada s’han de qualificar de positius.

Com a conclusió he de referir-me al volum de normatives íntimament relacionades en el que vol ordenar el marc europeu, especialment concretades en una necessària modificació de parts importants de la vigent Llei Concursal, tantes vegades «manipulada» en funció d’interessos concrets, i que esperem que ara es pugui regular de manera eficaç tot el que comento des d’un «seny» imprescindible, si realment el que es vol és fixar una línia d’actuació, clara i transparent, quan es donen determinades circumstàncies, que afecten el que comporta la referència econòmica més decisiva per la nostra viabilitat, la petita i mitjana empresa i els autònoms, que no poden seguir «deixats de la mà» d’una possible «esperança» a seguir sobrevivint, en un just equilibri entre els drets, dels deutors i dels creditors, com expressament refereix la mateixa Directiva. Esperem que per part dels responsables polítics, govern i Parlament, el model marcat per la via comunitària sigui ben aviat realitat en el nostre marc normatiu i no s’allargui el període transitori fins a l’harmonització prevista, fent que la urgència necessària a l’hora de fixar les fórmules legals més ràpides per la seva implementació, sigui un fet indiscutible per tots els implicats en el tema.