Que duri!

Cuino rossinyols a la paella, amb oli i julivert, i m’adono que els bolets, junt amb part del peix i marisc, són els únics productes salvatges que consumim després de collir-los directament de la natura. Amb l’excepció de xampinyons, gírgoles i alguns bolets orientals que ara tant sembla que ens agraden. A la resta del rebost, agradi o no, hi intervé, de forma més o menys important, l’home. Des de la humil patata al sofisticat caviar. Perquè, fora dels espàrrecs de marge i cargols, algú encara cull bledes salvatges, borraina o gínjols?

Cert que aquesta intervenció té graus d’implicació. Si ens posem exquisits, fins i tot haurem d’acceptar que els arbres plantats amb arrels infectades d’hifes de rovelló, cep o tòfona, que pretenem collir i consumir uns anys més tard, són fruit de l’acció humana. Però acceptem que, en el cas dels bolets, encara tenim l’opció de «caçar» o comprar unes mocoses o uns apagallums aliens a l’espècie humana. Com encara podem pescar uns esparralls, treure de la sorra unes tellines o separar de les roques unes garoines. I que duri!!

Perquè, curiosament, veiem com cada cop més, amb suposada voluntat de preservar la nostra salut, ens arriben missatges alarmistes sobre el perill de consumir productes «salvatges». Donant per bona, per defecte, la garantia dels productes envasats i preparats fruit de la manipulació humana a tots els nivells. Varietats de fruita i verdura apareixen al mercat com si els déus grecs ens les haguessin regalat com l’olivera dels atenencs. Productes manipulats, cuinats i envasats, s’emparen en una etiqueta que no esmenta res del procés d’elaboració, centrant-se en les maleïdes calories.

I tot això cal dir-ho i repetir-ho. Perquè mentre la «carne mechada» d’aquest estiu no ho feia, els bolets avisen de la seva condició i estat. Ja sigui amb algun detall anatòmic, o amb els cucs i les zones alterades. Una altra cosa és que collim sense criteri o no llencem allò que ens fa dubtar però que hem pagat a preu d’or.

Salvatge no hauria de ser sinònim de perillós. El perill s’amaga a totes les cantonades.