Jersey

Per a mi, un «jersei» era una peça de roba, generalment feta de punt d’agulla amb llana, que es vestia per sobre de la camisa pels homes, popular i confortable. Bona pels mesos freds i esportiva. Coneguda des de l’edat mitjana, de l’època que a l’illa de Jersey, la més gran de les illes del Canal de la Mànega, territori britànic, es manufacturaven profusament. Tintades de blau i sovint la llana passada per oli, afegia la seva confortabilitat una certa impermeabilitat, de gran atractiu pels mariners de la costa anglesa.

Cap al començament del segle passat les classes elegants angleses començaren a fer servir els «jerseys» com a peça esportiva pels jugadors de tenis i altres esports i el seu ús es va estendre arreu. Als països anglosaxons encara nomenen Jerseys les samarretes esportives multicolors de la majoria dels esports, des del ciclisme (mallot) a les resistents del rugbi.

Els anglesos emigrants a Amèrica del Nord fundaren una colònia al sud de la baia de Nova York, que originalment fou la Province of New Jersey, per esdevenir l’estat de New Jersey en signar dos dies abans de la DUI, la Declaració d’Independència americana el 1776, naturalment «unilateral».

Ha estat més recentment que he topat amb la paraula «Jersey» en un context totalment diferent. Les jersey barriers, d’uns vint anys ençà són unes peces d’enginyeria incorporades a les vies públiques per impedir o conduir el trànsit de vehicle de motor. Van ser desenvolupades a la dècada de 1950 (introduïdes en la forma actual el 1959), a l’Institut de Tecnologia Stevens, Nova Jersey, Estats Units, sota la direcció del Departament d’Obres Públiques de l’estat de Nova Jersey per dividir diversos carrils en una carretera. Habitualment són de formigó, però també hi ha de plàstic, buides per dedins, que es poden emplenar de sorra o aigua per a donar-les consistència.

Aquí es varen començar a introduir a començaments del segle actual i la meva impressió és que han vingut a ser la solució de tots els problemes mentals dels departaments de carreteres: quan no saben que fer, posen una filera de «jerseys». Com que són mòbils retenen la característica de transportables i, també, de provisionalitat.

Poca cosa agrada més als enginyers de camins que una solució provisional; amb una mica de sort, el pas del temps la convertirà en definitiva. Això però pels destinats a la perifèria de l’estat.

La miríada de professionals, habitualment atrinxerats a les dependències ministerials de Fomento, cada matí quan arriben als seus despatxos es miren el mapa peninsular. Els mapes sempre són de la Península Ibèrica. Es deuen tapar una mica l’ull esquerre per a no veure la taca marró corresponent a la República de Portugal per què allí no tenen res a fer de fa uns segles. I després miren de veure que queda per dissenyar per tal de contribuir a l’enriquiment de les grans empreses constructores.

És igual que, després, per aquelles carreteres o autovies no hi passi ningú. I, si després la «xarxa» no lliga perquè falten connexions, les carreteres continuen travessant poblacions que mai pensaren en camions de cinc eixos i 35 tones serien part del seu paisatge, ja farem per posar uns Jerseys per reconduir el problema i la circulació.

Al nostre entorn hem vist créixer la dotació de «jerseys» a l’accés de la inacabada autovia A-27, a l’A-7, prop del Francolí, a la maleïda rotonda de Torredembarra i, més recentment, al mig de la Rambla per a impedir els atacs terroristes, just ara que sembla que terroristes som tots els catalans surfejant el tsunami.

Els «Jerseys» no són superats en disseny per a reflectir vehicles que els envesteixin. En consistència ho són lleugerament per la dels cervells dels responsables de carreteres. Només es poden estovar per la pressió que poden exercir els ciutadans víctimes de la imprevisió i la desídia. Els carrers seran sempre nostres, però les carreteres i les rotondes sembla que no ho són quan els seus propietaris estan a 600 quilòmetres de distància (per carretera) i a anys llum de comprensió. Enveja fan els ciutadans de New Jersey i la seva DUI de fa 243 anys.