Tribuna
A cosir botons?
Portaveu de l’executiva del PSC del Camp de Tarargona
Hi ha vegades que la realitat sembla superar la ficció...o qualsevol vestigi de vergonya. És el cas de les declaracions (per dir-ho d’alguna manera) de la diputada de Vox de la Comunitat de Madrid en les que afirmava –literal– que «el feminisme és un càncer», proposava una signatura de costura «perquè el que realment empodera és saber cosir un botó» i tornava a insinuar que les xifres de violència de gènere són «exagerades».
En aquests moments, cal recordar-ho, més de 1.000 dones han estat assassinades per la violència masclista en els darrers 15 anys al nostre país. Més de 1.000 dones assassinades, amb noms i cognoms. Doncs segons sembla, per a Vox aquesta realitat objectiva és una «exageració». En fi...
El que resulta més increïble no és la demagògia de l’extrema dreta sinó que la dreta, diguem-ne, tradicional accepti als extremistes com a interlocutors, tanqui acords i governi amb ells a Comunitats Autònomes i ajuntaments i intenti «contextualitzar» i blanquejar declaracions infames com dir que la violència masclista que assassina dones és una «exageració».
De debò creuen al PP i Ciudadanos que la violència de gènere és una «exageració» o «un invent de les esquerres»? De debò consideren que el que empodera a les dones és saber cosir un botó? No se’ls cau la cara de vergonya saber que governen amb aquesta gent, sense anar més lluny, a la mateixa Comunitat de Madrid i a l’Ajuntament de Madrid?
No, senyors del PP i Ciudadanos, la dreta democràtica a Europa no vol saber res de l’extrema dreta. El senyor Sarkozy no vol saber res del Front Nacional (que felicita Vox pel seu resultat), la senyora Merkel no vol saber res dels xenòfobs d’Alternativa per Alemanya. A Europa no, però aquí sí. Al nostre país PP i Ciudadanos sí que han tancat acords i programes de Govern amb Vox exactament a tot arreu on han sumat.
Ells han alimentat a l’extrema dreta i ara poden veure el resultat de la seva pròpia irresponsabilitat: Ciudadanos reduït a la mínima expressió després d’estavellar-se a les eleccions, i el PP per sota dels 90 diputats i amb Vox a menys d’un 5% de distància.
I és en aquest context històric (amb l’extrema dreta embravida menjant-se l’electorat i el discurs de la dreta tradicional) que el Govern progressista i feminista liderat per Pedro Sánchez és més necessari que mai. Està clar que el PP i Vox votaran en contra (de fet, l’únic objectiu confés de Vox és «fer fora» Pedro Sánchez de la presidència a qualsevol preu) però, que faran formacions polítiques com ERC que diuen ser d’esquerres i que es van passar la campanya electoral afirmant que «ni per activa ni per passiva, ni per acció ni per omissió, facilitarem un Govern de les tres dretes».
Què faran ara? Votaran la investidura de Pedro Sánchez i la formació d’un Govern d’esquerres a Espanya que asseguri i desenvolupi drets i llibertats? O votaran no juntament amb els diputats de l’extrema dreta?
Esperem que no cometin aquest error històric. Perquè tots i totes sabem que si en unes eventuals terceres eleccions Vox i PP sumen el milió i mig de vots que encara han votat Ciudadanos aquest novembre aleshores Casado i Abascal estarien en condicions de governar. I si ens arribéssim a trobar amb un Consell de Ministres amb gent de Vox asseguda en posicions de poder aleshores sí que potser tots i totes acabaríem «cosint botons» i pegant un fenomenal salt enrere de 40 anys amb Vox al capdavant del Ministeri d’Igualtat. I aleshores seria massa tard per a lamentar-ho...
No ho permetem! Volem un Govern progressista liderat pel president Pedro Sánchez, amb un programa d’esquerres, reformista, ecologista i feminista per desenvolupar en quatre anys. Un executiu estable, que millori la qualitat de vida de la gent i compromès amb el projecte europeu.
No volem estar a la cua d’Europa, volem ser líders en progrés social i llibertats cíviques. Ara sí! Ara toca avançar i deixar enrere als fantasmes del passat que bramen per la sortida del dictador del monument que va construir a major glòria seva. Tot el que no sigui facilitar aquest Govern de progrés serà acostar a l’extrema dreta nostàlgica del franquisme al poder. Ni més ni menys.