La planificació estratègica per avançar cal al bé comú

Qui no ha pensat mai, en veure unes obres a la via pública, que possiblement en poc temps es tornarà a aixecar el carrer per alguna altra actuació? Aquesta és una conseqüència de dues mancances: D’una banda, la planificació per part de l’administració competent i, per l’altra, el consens amb les companyies subministradores de serveis (electricitat, telefonia, gas ...).

L’administració local no hauria de caure en l’error de gestionar els assumptes qualificats d’urgents en detriment d’aquells altres que podríem anomenar importants o estratègics. Malauradament, però, aquesta ha estat la manera de funcionar dels últims anys a Tarragona.

Aquesta situació ha de canviar i això sí que és urgent, pel bé de la ciutat i de la seva ciutadania. De què serveix tenir plans d’acció inconnexos o bé desats en un calaix sense dotació pressupostària? Parlem del Pla d’Equipaments Bàsics, del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, del Pla de Verd Urbà i, sí, també parlem del famós Pla Estratègic 2018-2022.

Cal disposar d’una línia estratègica, tenir un rumb, en tots els àmbits, en el de l’espai públic, en el cultural, en el mediambiental, en el social, comercial... I és absolutament imprescindible que aquest Pla Estratègic s’elabori amb la participació de la ciutadania. Informar els ciutadans no és suficient, cal preguntar quines són les accions que es perceben com a imprescindibles. És la participació la que dona legitimitat a la visió de ciutat.

Un Pla Estratègic és un instrument fonamental per liderar la visió, inspiració i integritat, un pla que hauria de partir d’una anàlisi estratègica i una posterior proposta dels eixos d’actuacions considerats prioritaris establint les àrees i les línies a seguir. La planificació serveix per saber el què, el com, el quan i el qui de les accions d’un govern, posant en un calendari un full de ruta consensuat.

Podem posar nombrosos exemples de la multitud d’avantatges d’una bona planificació. Si tornem, per exemple, a la qüestió de les obres a la via pública, no seria necessari que l’Ajuntament disposes dels plans d’actuació d’aquelles empreses –sobretot les de subministraments– que actuen a la via pública? D’aquesta manera ens anticiparíem per tal de poder realitzar totes les actuacions necessàries quan obrim un carrer.

Una evidència flagrant d’aquesta manca de planificació i gestió la troben en les obres de renovació del clavegueram que s’estan realitzant actualment a Cala Romana. No es podria aprofitar que hi ha nombroses voreres obertes per tal de soterrar el cablejat aeri?

Més exemples de manca de consens i de participació ciutadana és la previsió de crear un aparcament entre la via del tren i la carretera N-340 o l’execució del nexe molt necessari a L’Horta Gran. En cap dels dos casos s’ha impulsat la participació del veïnat. Ja no parlem d’executar, sinó de replantejar les preferències.

L’administració local ha d’executar una acció de govern planificada per donar resposta a la seva raó de ser: Servir l’interès públic i fer-ho amb l’eficàcia –capacitat d’aconseguir les fites marcades– i l’eficiència –aconseguir aquestes fites amb un ús idoni i raonable dels recursos humans i materials–. És de vital importància establir un full de ruta fixant els indicadors que hauran de permetre mesurar l’impacte que les diverses accions de l’Ajuntament tindran sobre la ciutadania i el territori.

En definitiva, la planificació genera confiança, afavoreix el diàleg, la participació i el treball en equip; i permet avançar cap a l’excel·lència. Es tracta d’un canvi de paradigma, una nova manera de fer política i també d’una nova cultura d’interacció institucional que té com a prioritat arrenglerar forces i recursos cap al bé comú.