Estic baldat. No, no vinc de votar, és que dissabte vaig anar de boda. Us defineixo breument com tinc avui la panxa: Txernòbil. Es van casar dos amics, la Bea i l’Ivan. Gent molt maca, i seran feliços... perquè no els interessa la política.Feia temps que no entrava en una església, i tampoc havia pujat mai al Loreto. Sí, ja ho sé, sóc un desastre de tarragoní. Però, per compensar, coneixia tots els bars del port Esportiu, on l’únic esport que es feia al mar era beure «aigua màgica» intentant portar alguna noia al Loreto.
Després de mirar el meteocat, el meteosat i el «meteosencasaquefafred.com» estàvem contents de saber que no plouria. Ara, això del vent no ho vam pensar. Poseu música de Benny Hill i imagineu-vos els galls d’indi i les palmeres de Parc Samà volant al costat d’una núvia. Semblava una fada amb vel i cua, una fada voladora.
Feia molts anys que no anava a una boda-boda. Ho dic així perquè n’hi ha que la fan civil, al notari, a l’ajuntament... al final la gent es podrà casar a un míting del Rivera! Ah, no, que aquest no «casa» perquè està a casa. Quan es van casar el Sisco i la Doro, fa 37 anys, a Salou, en vaig ser testimoni. Érem dos, vam entrar en una saleta i vam signar per donar fe del seu amor. Ara, el capellà diu «que suban los testigos» i tota la població de Tarragona se’n va cap a l’altar per envoltar els nuvis mentre diuen allò de «en la salut i la malaltia, en la riquesa i en la pobresa...» i ells responen: «Sí, no, sí, no...». Ara, m’he comprat un vestit groc per la propera boda: la del Picapedra i el Mármol. Jo duré els anells, seran grans, tindran una cadeneta i s’obriran amb clau.