Més paisatge i menys totxo

Moltes són les vegades que hem sentit dir que un dels motors econòmics principals de la nostra ciutat és el turisme. El patrimoni romà és el gran producte pel qual s’ha apostat a escala estratègica, amb un model d’explotació poc sostenible basat en la comercialització dels monuments, sent l’amfiteatre el seu màxim exponent.

Amb aquesta lògica, des del Patronat Municipal de Turisme es treballa la promoció de Tarragona i la seva imatge fent servir com a fil conductor la romanitat tarraconense i quedant en segon pla la riquesa natural que envolta la nostra ciutat. De fet, aquesta instantània de la gestió turística no deixa de ser un reflex de quines han estat les prioritats i els fracassos dels governs que han passat pel consistori tarragoní.

Un dels elements que mai s’han incorporat a l’hora de definir quina és la imatge que identifica Tarragona i la seva excepcionalitat és el paisatge. En aquest sentit, manquen estudis integrals que permetin conèixer al detall la riquesa que tenim al nostre municipi.

Des de la CUP ja hem presentat en diverses ocasions propostes en aquesta línia, plantejant una col·laboració amb centres de recerca de la ciutat, com ara l’ICAC i el departament de Geografia de la URV. Aquests estudis permeten posar damunt la taula els valors naturals i històrics que configuren un paisatge cultural que també és part del nostre patrimoni i, com a tal, l’administració te el dret i el deure de conservar-lo, protegir-lo i socialitzar-lo.

A Catalunya comptem, no només amb una llei per a la seva protecció, gestió i ordenació, sinó també amb l’Observatori del Paisatge, òrgan d’assessorament de la Generalitat que ja el 2006 va elaborar un catàleg de paisatge del Camp de Tarragona. L’objectiu final d’aquest catàleg radicava en la seva integració en el procés d’aprovació dels plans territorials parcials. Malauradament, la seva incidència en el planejament territorial i urbanístic ha estat nul·la, i l’exemple més clar és el cas de la Budellera.

A Tarragona gaudim d’una sèrie d’elements que fan que el nostre paisatge es denomini d’atenció especial, i que precisament es poden trobar a la reserva de la Budellera, sent aquest un cas singular. Es tracta dels camps de garrofers i avellaners (amb presència de barraques de pagès construïdes amb pedra seca), la façana litoral i tota la xarxa de camins fossilitzats des d’època iberoromana que articulen el territori i que, quan els transitem, ens expliquen com els habitants d’aquestes terres ens hem relacionat amb l’entorn durant segles.

Les polítiques interessades en benefici d’uns pocs i l’especulació urbanística són les úniques explicacions possibles per a entendre que no s’hagi potenciat la realització d’estudis específics per conèixer en profunditat aquesta riquesa patrimonial. La informació i la conscienciació ambiental haurien de facilitar la seva posada en valor i proporcionar els arguments necessaris per poder-lo preservar, aturant qualsevol mena d’amenaça que vingui en forma de pla parcial urbanístic.

Ara que toca debatre els pressupostos del 2020, és hora de comprovar si la protecció de l’Anella Verda de la ciutat és, o no, una prioritat pel nou govern.