La dignitat de l'extrema dreta insulta i menysprea

La dignitat la va exercir una dona víctima de la violència masclista. Nadia Otmani va rebre tres trets de pistola del seu cunyat quan intentava defensar la seva germana i representa tot allò que l’extrema dreta de Vox tant menysprea: és dona, és immigrant i és víctima de la violència masclista.

Aquest dimarts va haver d’escoltar, atònita i impertèrrita amb la resta dels presents, com el portaveu de Vox a l’Ajuntament de Madrid, en l’acte oficial precisament per condemnar la violència masclista, negava que hi hagués violència de gènere al nostre país, afirmava que es «desprotegeix als homes que pateixen violència de dones» i a les dones que «la pateixen de les seves parelles lesbianes».

Cal recordar que en els darrers 15 anys més de 1.000 dones al nostre país han estat assassinades per la violència masclista, que enguany s’han produït més d’11.000 denúncies per violència de gènere només a Catalunya i que en aquests mateixos moments 469 dones a Tarragona han de viure permanentment protegides pels Mossos, per posar només alguns exemples i dades prou il·lustratives.

Des de 2013, recordem-ho també, han estat assassinades 34 dones menors d’edat i 275 més han quedat orfes després que els seus pares assassinessin a les seves mares.

Una realitat que l’extrema dreta senzillament ignora i nega, el que esdevé un insult afegit a les víctimes i al conjunt de la societat. Segons Vox «tot això de la denominada violència de gènere és un invent del Govern socialista» que es dedica a «col·lectivitzar i victimitzar a la dona» (textual).

Tanta falsedat, tant insult a la intel·ligència i al sentit comú, van provocar que Nadia Otmani es dirigís al portaveu de Vox per recriminar-li el negacionisme envers la violència masclista que acabava d’exhibir. El regidor de Vox, per tota resposta, va girar-li la mirada. Negar la mirada a una dona en cadira de rodes víctima de la violència masclista... el menyspreu en estat pur. I no és un fet aïllat, en absolut. El mateix dia el Govern municipal del Ejido, format per Vox i el PP, va demanar a la subdelegació del Govern abandonar el sistema de seguiment de les víctimes de violència masclista mentre que l’Ajuntament de El Espinar (amb Govern de PP, Vox i Ciutadans) ha anunciat que aprovarà una moció per demanar la derogació de la llei de violència de gènere.

Davant d’aquests fets tan lamentables les socialistes apel·lem directament al PP i a Ciutadans. Algú s’imagina a la democràcia cristiana de la senyora Merkel pactant amb els ultres d’Alternativa per Alemanya? No. Algú veu al senyor Macron proposant un programa de Govern amb els extremistes del Front Nacional? No. Per què aleshores el PP i Ciutadans sí que pacten amb Vox exactament a tot arreu on han pogut sumar?

No els demanem que es facin d’esquerres, els demanem que facin el que fa la dreta democràtica a Europa: establir un cordó sanitari per erradicar l’extrema dreta de les institucions democràtiques en lloc d’aliar-se amb ella. No tot val, senyors meus, per assolir el poder a qualsevol preu. Abraçar-se amb l’extrema dreta nostàlgica del franquisme i negacionista de la violència masclista que assassina dones no és presentable. Fins quan seguireu amagant el cap sota l’ala?

Així mateix, ens preguntem quins dubtes poden tenir encara aquells que posen bastons a les rodes o fixen exigències a la formació d’un Govern progressista del Partit Socialista i Podemos liderat pel president Pedro Sánchez. Un Govern que serà feminista i que protegirà i desenvoluparà les polítiques d’erradicació de la violència de gènere davant del perill, molt real, de regressió i involució de les llibertats que representa l’extrema dreta.

Sabeu que l’alternativa a aquest Govern de progrés seria un executiu Casado-Abascal després d’unes hipotètiques terceres eleccions? Per què esteu en política? Per «bloquejar-ho tot»? O per sumar esforços per avançar orientats cap al progrés? O algú de vosaltres realment vol trobar-se al senyor Ortega Smith, el que nega la mirada a les víctimes de la violència masclista, assegut al consell de ministres d’un eventual Govern format per PP i Vox? En tot cas, la posició del PSC i del socialisme democràtic és clara i diàfana: no a la violència de gènere, sí a una societat lliure de la xacra dels assassinats masclistes.

Perquè no parlem d’una violència “en general”, com diuen alguns, sinó d’una violència específica, masclista, que considera que les dones són pertinença seva, fins a l’extrem d’assassinar-les. Qui ho negui o miri cap a un altre costat estarà negant una realitat, estarà negant un dolor i estarà insultant i faltant el respecte a les víctimes, als seus familiars i als seus orfes. A persones valentes com Nadia Otmani a qui l’extrema dreta nega la dignitat fins al punt de girar la cara per menysprear-la. El que no saben els ultres, perquè no donen més de si, és que la dignitat la representa no el que menysprea sinó qui defensa la vida de la seva germana malgrat que això suposi posar en risc la vida pròpia.